Abstract
The planning and management of coastal sites in Catalonia has been mainly concerned with rendering beaches functional for mass frequentation. This has caused serious problems for the beaches, including the alteration of dune formation processes and the destruction of beach vegetation and habitats. Municipal capacity to plan and manage beaches is theoretically very limited and relegated to the design of plans related to the maintenance of facilities for beach users. Nonetheless, a singular experience, led by a local council in the metropolitan area of Barcelona demonstrates the crucial role that a local administration can play in achieving a balance between habitat preservation and social use based on sustainable coastal management objectives, in spite of a restrictive legislation.
This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.
Similar content being viewed by others
References
Breton, F., Marquès, A. & Clapés, J. 1994. Us social i percepció de les platges a la regió metropolitana de Barcelona.Doc. Anàl. Geogr. 25: 37–61.
Breton, F. 1995. The new logistical development for Barcelona’s port and airport: sustainable development?Working Papers R. Inst. Techn. Stockh. 32: 99–109.
Breton, F. 1996. El litoral: bases per al planejament i la gestió integrada d’un espai dinàmic i vulnerable. In:El sistema litoral. Un equilibri sostenible? Quaderns d’ecologia aplicada. Núm. 13. pp. 45–100. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Breton, F. & Esteban, P. 1995. The management and recuperation of beaches in Catalonia. In: Healy, M.G. & Doody, J.P. (eds.)Directions in European coastal management, pp. 511–517. Samara Publishing Ltd., Cardigan.
Breton, F., Marqués, A., Clapés, J. & Priestley, G. 1996. The recreational use of beaches and consequences for the development of new trends in management: the case of the beaches of metropolitan Barcelona (Catalonia, Spain).Ocean Coastal Manage. 32: 153–180.
Breton, F. & Miralles, E. 1998.Análisis ecológico, didáctico y de percepción ambiental de los espacios agrarios del Delta del Llobregaty del Valle Bajo del Llobregat: Estado de la cuestión. Parte V del Dictámen sobre los espacios agrarios del Bajo Llobregat y la incidencia de las operaciones del Plan Delta. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona IEMB.
Breton, F., Cebollada, A. & Martí N. 1999.Estudi aplicat de reconeixement territorial i litoral del Delta del Llobregat. Disputació de Barcelona. Àrea del Medi Ambient.
Brindell, J.R. 1990. Florida coastal management moves to local government.J. Coastal. Res. 6: 727–733.
De Roa, E. 1993. Parcel la pedagògica a la platja del Prat.Informatiu del Museu del Prat 18: 3.
De Roa, E. 1996. Experiencies de plantació amb comunitats vegetals psammòfiles: la parcel la pedagògica de la platja del Prat.Spartina Butl. Nat. Delta Llobregat 2: 41–51.
Figuerola, J. & Cerdà, F. 1998. Evolució i conservació de la població de corriol camanerge (Charadrius alexandrinus) del delta del Llobregat.Spartina Bult. Nat. Delta Llobregat 3: 161–169.
Fischer, D.L., Rivas, V. & Cendrero, X. 1995. Local goverment planning for coastal protection: a case study of Cantabrian municipalities, Spain.J. Coastal Res. 11: 858–874.
Folch, R. 1986.La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.
Gutièrrez, R. 1994. La població d’ocells nidificants al delta del Llobregat et 1992: Cens i distribució.Spartina Butl. Nat. Delta Llobregat 1: 29–36.
Hagemeijer, W.J.M. & Blair, M.J. 1997.The EBCC Atlas of European breeding birds: their distribution and abundance. T. & A. D. Poyser, London.
Marshall, T. 1994. Barcelona and the Delta.J. Environ. Plann. Manage. 4: 395–414.
Meur-Ferec, C. 1995. The role of territorial departments in the conservation of French coastal sites. In: Healy, M.G. & Doody, J.P. (eds.)Directions in European coastal management, pp. 383–390 Samara Publishing Ltd., Cardigan.
Nordstrom, K.F. 1994. Beaches and human-altered coasts.Progr. Phys. Geogr. 18: 497–516.
Pino, J. & De Roa, E. 1998. Comparació de l’estructura i la composició florística de la vegetació de dues platges del Prat de Llobregat.Spartina Butl. Nat. Delta Llobregat 3: 33–46.
Platt, R.H., Pelczarski, S.G. & Burbank, B.K.R. (eds.) 1987.Cities on the beach: Management issues of developed coastal barriers. The University of Chicago, Department of Geography, Chicago, IL.
Santaeufemia, F.J. 1995.Situación de la población del Chorlitejo patinegro en el Delta del Llobregat. Ajuntament del Prat del Llobregat, El Prat del Llobregat.
Santaeufemia, F.J., Ballesteros, J. & Puig, M. 1990. Características de la población nidificante de Chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus) en el delta del Llobregat.Bull. Parc Nat. Delta Ebre 5: 31–34.
Tucker, G.H. & Heath, M.F. 1994.Birds in Europe. Their conservation status. Birdlife Conservation series no. 3. Birdlife International, Cambridge.
Valverde, A. 1998. Evolución histórica, orígen y significación de la pineda litoral del delta del Llobregat. I. (siglos XVI–XIX).Spartina Butl. Nat. Delta Llobregat 3: 63–101.
Author information
Authors and Affiliations
Corresponding author
Rights and permissions
About this article
Cite this article
Françoise, B., Pau, E. & Eulàlia, M. Rehabilitation of metropolitan beaches by local administrations in Catalonia: new trends in sustainable coastal management. J Coast Conserv 6, 97–106 (2000). https://doi.org/10.1007/BF02730473
Received:
Revised:
Accepted:
Issue Date:
DOI: https://doi.org/10.1007/BF02730473