Abstract
Language policies, i.e. ‘the establishment of the role to be played by language varieties in social competition in a given community’ (Boix-Fuster and Vila i Moreno 1998: 274), involve the input of numerous players, including state, sub-state and supra-state powers2 — executive, legislative and judicial — from the very top to the most humble levels of the bodies that report to them. In addition to these public players are the media-based, economic and business powers that be, all the players in Spain’s political system (parties, trade unions, lobbies, etc.) and the academic and intellectual world, not to mention churches or voluntary organisations.
Pero España no tiene política lingüística. Tiene, hasta cierto punto, política educativa, y puede que tenga incluso política cultural; pero carece de política lingüística. (…) el Estado, confiado y generoso, delega el mandato constitucional en las Comunidades Autónomas.. [But Spain does not have a language policy. It has, up to a point, an education policy and may even have a cultural policy, but it lacks a language policy. (…) the State, trusting and generous, delegates its constitutional mandate to the Autonomous Communities.]
Xavier Pericay, ‘Cuestión de Estado’, Opinión, ABC, 5 March 2007
No societies exist without a language policy, although many policies exist implicitly and in the absence of planning.
Eastman (1983: 6)
I would like to express my thanks to Eva Pons, Joan Melià, Josep Maria Baldaquí and Natxo Sorolla for their contributions to the original draft of this chapter.
This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.
Access this chapter
Tax calculation will be finalised at checkout
Purchases are for personal use only
Preview
Unable to display preview. Download preview PDF.
References
Benet, J. (1995). L’intent franquista degenocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Billig, M. (1995). Banal Nationalism. London, Thousand Oaks, New Delhi: Sage.
Boix-Fuster, E. (2004). ‘El camí fins a la situació contemporània del català i del castellà a Catalunya: entre la complexitat i la fragilitat’. In Payrató, L. and Vila, F. X. (eds), Les llengües a Catalunya. Cicle Joan Coromines III. Barcelona: Fundació Caixa de Sabadell, pp. 13–27.
Boix-Fuster, E. and Vila-Moreno, F. X. (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.
Bourdieu, P. (1982). Ce que parler veut dire. L’économie des échanges linguistiques. Poitiers: Fayard.
Castelló, R. (2006). Els estudis sobre la situació sociolingüística al País Valencià. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Cercle 21 (2006). ‘El català a la universitat. Anàlisi i propostes per a la normalització social de la llengua catalana a la universitat.’ Butlletí virtual, vol. 4. http://www.cercle21.cat/butlleti/04/index.html [last accessed 9 July 2010].
Departament d’Educació (2007a [2004]). Plan for Language and Social Cohesion. Education and Immigration. Barcelona: Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya, 25 pp. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/Pla_lic_english.pdf [last accessed 9 July 2010].
Departament d’Educació (2007b). Plan for Language and Social Cohesion. Education and Immigration. Annex 1: Insertion Class. Barcelona: Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya, 35 pp. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/annex1_aula_angles.pdf [last accessed 9 July 2010].
Departament d’Educació (2007c). Plan for Language and Social Cohesion. Education and Immigration. Annex 2: Protocol for Extracurricular Classes in Foreign Pupils’ Languages and Cultures of Origin. Barcelona: Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya, 11 pp. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/annex2_extracurricularclasses.pdf [last accessed 9 July 2010].
Eastman, C. (1983). Language Planning: an Introduction. Novato, CA: Chandler & Sharp Publishers..
Ferrer i Gironès, F. (1985). La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Barcelona: Edicions 62.
Galindo Solé, M. (2008). Les llengües en joc, el joc de les llengües. L’ús interpersonal del catalcl entre els infants i joves de Catalunya. Lleida: Pagès editors.
Lodares, J. R. (2000). El paraíso políglota. Madrid: Taurus.
Marquès, S. (2001). ‘Els educadors’. In Vallverdú, F. (ed.), Enciclopèdia de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62, pp. 97–9.
Monés i Pujol-Busquets, J. (1995). ‘Les colònies escolars’. In de Riquer i Permanyer, B. (ed.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 8. L’època dels grans moviments socials. 1900–1930. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 312–15.
Monés, J. (1996). ‘El liberalisme: escola i societat’. In de Riquer i Permanyer, B. (ed.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 7. La consolidació del món burgès. 1860–1900. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 314–29.
Pons, E. (2004). ‘La llengua catalana a l’escola després de la Llei de Qualitat a l’Educació’. LSC — Llengua, Societat i Comunicació, 1: 16–28. http://www.raco.cat/index.php/LSC/article/view/40443/40919 [last accessed 9 July 2010].
Pons, E. and Vila i Moreno, F. X. (2005). Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003–2004). Barcelona: Observatori de la Llengua. http://www.observatoridelallengua.cat/arxius_documents/informe6_ok.pdf [last accessed 9 July 2010].
Pueyo, M. (1996). Tres escoles per als catalans. Lleida: Pagès editors.
Purtí, Eulàlia. (2006). ‘La incorporació tardana de l’alumnat alloglot. L’experiència dels primers programes adreçats a l’alumnat extracomunitaris a Catalunya’. In Vila i Moreno, F. X., Boix-Fuster, E. and Alturo, N. (eds), Integrar, des de la fragilitat? Societats plurilingües davant els reptes de les immigracions multilingües: Suïssa, Brusselles, Luxemburg, Quebec i Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 83–7.
Reixach, B. (1749). Instruccions per l’ensenyança de minyons. Girona: Anton Oliva Estamper i llibreter.
Simó, T. (2007). ‘L’ús de la llengua catalana a l’ensenyament superior als Països Catalans’. URL: http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/catalauniversitat.pdf [last accessed 9 July 2010].
Síndic — el Defensor de les Persones (2008). La segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Síndic de Greuges. URL: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf [last accessed 9 July 2010].
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social (coord.) (2006a). L’aula d’acollida. Collecció Caixa d’eines. Llengua, interculturalitat i cohesió social, vol. 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Department of Education. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/caixa%20eines/caixaeines4%20.pdf [last accessed 9 July 2010].
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social (coord.) (2006b). Els plans educatius d’entorn: una resposta integral i comunitària. Collecció Caixa d’eines. Llengua, interculturalitat i cohesió social, vol. 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Department of Education. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/caixa%20eines/caixaeines5.pdf [last accessed 9 July 2010].
Vila, I., Perera, S., Serra, J. M. and Siqués, C. (2007a). L’avaluació de les aules d’acollida a l’Educació Primària de Catalunya. Curs 2005–2006. Barcelona: Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya.
Vila, I., Perera, S., Serra, J. M. and Siqués, C. (2007b). L’avaluació de les aules d’acollida a l’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya. Curs 2005–2006. Barcelona: Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya.
Vila, I. and Siqués, C. (2006). ‘Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola’. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 38: 29–37.
Vila i Moreno, F. X. (2008). ‘Language-in-Education Policies in the Catalan Language Area: Models, Results and Challenges’. AILA Review, 21: 31–48.
Vila i Moreno, F. X. (2010). ‘Making Choices for Sustainable Social Plurilingualism: Some Reflexions from the Catalan Language Area’. In Petrovic, J. (ed.), International Perspectives on Bilingual Education: Policy, Practice, and Controversy. Charlotte, NC: Information Age Publishing series.
Vila Mendiburu, J. I. (2008). ‘Lengua familiar y conocimiento de la lengua escolar en Cataluña al finalizar la Educación Infantil’ [Home Language and Knowledge of the School Language in Catalonia at the End of Nursery School]. Revista de Educación, 346: 401–24. http://www.revistaeducacion.mec.es/re346/re346_15.pdf.
Author information
Authors and Affiliations
Editor information
Editors and Affiliations
Copyright information
© 2011 F. Xavier Vila i Moreno
About this chapter
Cite this chapter
Vila i Moreno, F.X. (2011). Language-in-Education Policy. In: Strubell, M., Boix-Fuster, E. (eds) Democratic Policies for Language Revitalisation: the Case of Catalan. Palgrave Studies in Minority Languages and Communities. Palgrave Macmillan, London. https://doi.org/10.1057/9780230302426_5
Download citation
DOI: https://doi.org/10.1057/9780230302426_5
Publisher Name: Palgrave Macmillan, London
Print ISBN: 978-1-349-33023-2
Online ISBN: 978-0-230-30242-6
eBook Packages: Palgrave Language & Linguistics CollectionEducation (R0)