Advertisement

The Rise of Catalan as a Royal Language: Bernat Desclot’s Account of the Battle of Castellammare in Response to Bernat d’Auriac’s sirventés

  • Vicente Lledó-Guillem
Chapter

Abstract

This chapter presents an analysis of the Catalan chronicler Bernat Desclot’s description of the Battle of Castellamare between the Catalan-Aragonese fleet and the French navy in the Gulf of Naples on June 5, 1284. This battle occurred two years after the Catalan-Aragonese conquest of Sicily in the so-called Sicilian Vespers (1282), when the French King of Sicily Charles of Anjou (r. 1266–1282) was deposed in favor of the Catalan-Aragonese King Peter III (r. 1276–1285). The analysis shows that Desclot’s narrative of the Battle of Castellamare is in fact a metalinguistic discourse with important ideological and political ramifications for the relationship between Catalan, Occitan, and French. Specifically, the description of this naval confrontation could be considered the first instance of the naturalization of the political and linguistic independence of Catalan vis à vis French and Occitan. This episode is particularly relevant because although the Catalan language is never referred to by name, it is described as representing a stable political power: the Catalan-Aragonese monarchy. However, Occitan is portrayed as politically unstable since it can support either the French or the Catalan-Aragonese monarchy. I argue that the description of the battle in Desclot’s Crònica represents a linguistic and political response to a political sirventés, “Nostre reys, qu’es d’onor ses par” (“Our King, who is the epitome of honor”), written and sung in Occitan by Bernat d’Auriac during the French invasion of Catalonia in 1285.

References

  1. Aurell, Jaume. 2005. From genealogies to chronicles: The power of the form in medieval Catalan historiography. Aviator 36: 235–264.Google Scholar
  2. ———. 2006. El nuevo medievalismo y la interpretación de los textos históricos. Hispania 66 (3): 809–832.CrossRefGoogle Scholar
  3. ———. 2010. Medieval historiography and mediation. Bernat Desclot’s representations of history. In Representing history, 1000–1300: Art, music, history, ed. Robert Maxwell, 91–108. Princeton: Princeton University Press.Google Scholar
  4. Badia-Margarit, Antonio Maria. 1973. Les morceux français de la chronique catalane de Bernat Desclot. Travaux de linguistique et de littérature 11 (1): 533–540.Google Scholar
  5. Butiñà Jiménez, Júlia. 1992. La conciencia linguistica en textos catalanes. In Actas del Congreso Internacional de Historiografía Lingüística. Nebrija V Centenario 1492–1992, edición de R. Escavy, M. Hdez. Terrés y A. Roldán, vol. 3, 17–24. Murcia: Universidad de Murcia.Google Scholar
  6. ———. 1996. La conciencia lingüística en las letras catalanas de la Edad Media: del campo histórico y del filosófico a la ficción. In La conciencia lingüística en Europa. Testimonios de situaciones de convivencia de lenguas (ss. XII–XVIII), edición de Emma Martinell Gifre y Mar Cruz Piñol, 79–134. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias.Google Scholar
  7. Cingolani, Stefano Maria. 2006. Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crònica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
  8. Colon, Germà. 1978. Llemosí i llengua d’oc a la Catalunya medieval. In La llengua catalana en els seus textos, 39–59. Barcelona: Curial.Google Scholar
  9. Coromines, Joan, Joseph Gulsoy, and Max Cahner. 1986. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. 4. Barcelona: Curial i Caixa de Pensions ‘La Caixa’.Google Scholar
  10. de Riquer, Martín. 1975. Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 vols. Barcelona: Planeta.Google Scholar
  11. Desclot, Bernat. ca. 1288/1971. Crònica. Les quatre grans cròniques. Edició a cura de Ferran Soldevila, 403–664. Barcelona: Selecta.Google Scholar
  12. ———. ca. 1288/2008. Crònica. Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot. Edició a cura de Ferran Soldevila. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
  13. Ferrando Francés, Antoni. 1980. Consciència idiomática i nacional dels valencians. València: Universitat de València, Institut de Ciències de l’Educació, Institut de Filologia Valenciana.Google Scholar
  14. Ferrando Francés, Antoni, and Miquel Nicolás Amorós. 2005. Història de la llengua catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.Google Scholar
  15. Ferrando Francés, Antoni, and Miquel Nicolás Amorós. 2011. Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.Google Scholar
  16. Jeanroy, Alfred. 1925. Les coblas provençales relatives à la croisade aragonaise de 1285. In Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal; miscelánea de estudios lingüísticos, literarios e históricos, vol. 3, 77–88. Madrid: Hernando.Google Scholar
  17. Leith, Dick. 1997. A social history of English. 2nd ed. London: Routledge.Google Scholar
  18. Lledó-Guillem, Vicente. 2011. Bernat Desclot’s response to Bernat d’Auriac’s sirventés: The Battle of Castellammare and the rise of Catalan as a royal language. La Corónica. A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures 39 (2): 145–162.CrossRefGoogle Scholar
  19. Lodge, R. Anthony. 1993. French: From dialect to standard. London: Routledge.CrossRefGoogle Scholar
  20. Malaspina, Saba. ca. 1285/1999. Die Chronik des Saba Malaspina. Herausgegeben von Walter Koller und August Nitschke. Hannover: Hahn.Google Scholar
  21. Nadal, Josep M., y Modest Prats. 1982. Història de la llengua catalana. Volum 1. Dels orígens al segle XV. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
  22. Schechner, Richard. 2003. Performance theory. Revised and expanded edn. New York: Routledge.Google Scholar
  23. Soldevila, Ferran, ed. ca. 1288/1971. Crònica. Les quatre grans cròniques, 403–664. Per Bernat Desclot. Barcelona: Selecta.Google Scholar
  24. Vilar, Pierre. 1964. Catalunya dins l’Espanya moderna; recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Traducció de Eulàlia Duran de Cahner, vol. 2. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
  25. Villani, Giovanni. 2007. Nuova cronica. A cura di Giuseppe Porta, 3 vols. Parma: Fondazione Pietro Bembo.Google Scholar
  26. Wright, Roger. 1997. Linguistic standardization in the Middle Ages in the Iberian Peninsula: Advantages and disadvantages. In De mot en mot: Aspects of medieval linguistic. Essays in honour of William Rothwell, ed. Stewart Gregory and D.A. Trotter, 261–275. Cardiff: University of Wales Press.Google Scholar
  27. ———. 1999. Periodization and how to avoid it. In Essays in Hispanic linguistics dedicated to Paul M. Lloyd, ed. Robert J. Blake, Diana L. Ranson, and Roger Wright, 25–41. Newark: Juan de la Cuesta.Google Scholar
  28. ———. 2013. The prehistory of written Spanish and the thirteenth-century nationalist zeitgeist. In A political history of Spanish. The making of a language, ed. José del Valle, 31–43. Cambridge: Cambridge University Press.CrossRefGoogle Scholar

Copyright information

© The Author(s) 2018

Authors and Affiliations

  • Vicente Lledó-Guillem
    • 1
  1. 1.Romance Languages and LiteratureHofstra UniversityHempsteadUSA

Personalised recommendations