Skip to main content
SpringerLink
Log in

The Coastal Levantine Area

  • Chapter
  • First Online:
The Vegetation of the Iberian Peninsula

Part of the book series: Plant and Vegetation ((PAVE,volume 12))

Abstract

The Coastal Levantine area is a very diverse territory situated between the Cap de Creus and the Cap de la Nau. The wide variety of environments and ecological conditions that occur in this area determine its great diversity and richness from the vegetation point of view. Forest composition depends mainly on climatic factors, geomorphology and soil features, and are currently dominated by evergreen sclerophyllous (Quercus ilex, Q. rotundifolia, Q. suber), conifer (Pinus halepensis, P. pinaster, P. pinea, P. salzmannii, P. sylvestris), and deciduous (Fagus sylvatica, Quercus petraea) and semi-deciduous (Quercus faginea, Q. canariensis, Q. pubescens, Q. pyrenaica) species in inland areas with heavier rainfall or humidity. As a result of land use and human disturbances, shrubby vegetation, scrub, grasslands, along with thermophilic natural or reforested pine forests, are the most widespread vegetation formations, especially at lower altitudes. Scrub formations spread on both siliceous and calcareous substrates, particularly those that grow on thermophile calcareous ones are species-rich communities with numerous endemic plants. Coastal vegetation, including dunes, marshes, salt-marshes and cliffs, is well represented, with slight variations in some parameters, like salt concentration, water availability, soil features, etc., responsible for the floristic composition of the communities growing in these environments. As in the rest of the Iberian Peninsula, vegetation, especially forests and coastal areas, is affected by a long-standing tradition of human use and transformations (fires, massive urbanisation, grazing, felling, etc.), and well-structured formations currently have become quite scarce.

This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.

Access this chapter

Log in via an institution
Chapter
USD 29.95
Price excludes VAT (USA)
  • Available as PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
eBook
USD 229.00
Price excludes VAT (USA)
  • Available as EPUB and PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
Softcover Book
USD 299.99
Price excludes VAT (USA)
  • Compact, lightweight edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info
Hardcover Book
USD 299.99
Price excludes VAT (USA)
  • Durable hardcover edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info

Tax calculation will be finalised at checkout

Purchases are for personal use only

Institutional subscriptions

References

  • Alonso MA, de la Torre A (2002) Las comunidades fruticosas de Suaeda Forsskål ex J. F. Gmelin en la Península Ibérica e islas Baleares. Lazaroa 23:95–105

    Google Scholar 

  • Álvarez de la Campa J (2004) Vegetació del massís del Port. Collecció Pius Font i Quer 3. Institut d’Estudis Ilerdencs

    Google Scholar 

  • Ballesteros E (1981) Dues noves comunitats forestals al Massís de Cadiretes (la Selva). Folia Bot Barc 2:9–13

    Google Scholar 

  • Boira H (1992) La vegetación del marjal de Torreblanca-Ribera de Cabanes. Actes del Simposi Internacional de Botànica ‘Pius Font i Quer’ 2 (Fanerogàmia): 233–239

    Google Scholar 

  • Carreras J, Carrillo E, Ferré A, Masalles RM (2005) Manual dels hàbitats de Catalunya VI (4 Boscos). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona

    Google Scholar 

  • Carreras J, Carrillo E, Ferré A, Font J, Font X, Gesti J, Ninot JM, Vilar L (2006) Manual dels hàbitats de Catalunya IV. 3 Vegetació arbustiva i herbàcia (vegetació arbustiva). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona

    Google Scholar 

  • Carretero JL (1989) La vegetación emergente de los arrozales europeos. An Biol 15(4):135–141

    Google Scholar 

  • Carretero JL, Aguilella A (1995a) Flora y vegetación nitrófilas del término municipal de la ciudad de València. Ajuntament de València, València

    Google Scholar 

  • Carretero JL, Aguilella A (1995b) Algunas comunidades arvenses sabulícolas de la provincia de Valencia. Lazaroa 4:23–35

    Google Scholar 

  • Costa M (1982) La vegetación costera valenciana: los cabos. Doc Phytosoc NS 6:354–364

    Google Scholar 

  • Costa M, Boira H (1981) La vegetación costera valenciana: los saladares. An Jard Bot Madr 38(1):233–244

    Google Scholar 

  • Costa M, Peris JB, Figuerola R, Stübing G (1985) Los alcornocales valencianos. Doc Phytosoc 9:301–318

    Google Scholar 

  • Costa M, Perez-Badia R, Soriano P (1995) Acerca de algunos bosques relictuales en el Mediterraneo occidental, Viburno tini-Fraxinetum orni ass. nova. Fitosociologia 29:181–185

    Google Scholar 

  • Crespo MB (1989) Contribución al estudio florístico, fitosociológico y fitogeográfico de la Serra Calderona (Valencia-Castellón). Colección Tesis Doctorales Servicio de Publicaciones. Universidad de Valencia

    Google Scholar 

  • Crespo MB (1999) Novedades sintaxonómicas y nomenclaturales en matorrales seriales valencianos del orden Rosmarinetalia Br.-Bl. ex Mounter 1934. Acta Bot Malacitana 24:208–220

    Google Scholar 

  • Crespo MB, de la Torre A, Costa M (2003) Las comunidades de Crithmo-Staticion Molinier 1934 (clase Crithmo-Staticetea Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Phytocoenologia 33(2):527–559

    Article  Google Scholar 

  • Curcó A (1990) La vegetació del delta de l’Ebre (I): les comunitats dunars (Classe Ammophiletea Br.-Bl. et Tx. 1943). Butll Parc Nat Delta de l’Ebre 5:9–18

    Google Scholar 

  • Curcó A (1996a) La vegetació del delta de l’Ebre (II): les comunitats halòfiles i halo-nitròfiles (Classes Puccinellio-Salicornietea i Cakiletea maritimae). Folia Bot Misc 10:113–139

    Google Scholar 

  • Curcó A (1996b) La vegetación del delta del Ebro (III): las comunidades acuáticas de macrófitos (Clases Lemnetea minoris y Potametea). Doc Phytosoc 16:273–291

    Google Scholar 

  • Curcó A (2000) La vegetació del delta de l’Ebre (IV): Les comunitats nitròfiles (classes Asplenietea trichomanis i Ruderali-Secalietea). Acta Bot Barc 46:143–178

    Google Scholar 

  • Curcó A (2001) La vegetación del delta del Ebro (V): las comunidades helofíticas e higrófilas (Clases Phragmiti-Magnocaricetea y Molinio-Arrhenatheretea). Lazaroa 22:67–81

    Google Scholar 

  • Curcó A (2008) La vegetació del Delta de l’Ebre (VII): els Tamarigars (Classe Nerio-Tamaricetea Br.-Bl. et O. Bolòs 1958). Revisió sintaxonòmica dels Tamarigars de Catalunya Acta Bot Barc 51: 79–91

    Google Scholar 

  • Curcó A, Ferré A, Font J, Gesti J, Vilar L, Ballesteros E (2008) Manual dels hàbitats de Catalunya 2(1). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1957) De vegetatione valentina, I. Collect Bot Barcelona 5:528–596

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1959) El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic, I.E.C. Arx. Secc. Ciènc, vol 26, pp 1–175

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1962) El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, Barcelona

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1967) Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Mem R Acad Cienc Art Barcelona 38(1):1–269

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1975) De vegetatione valentina, II. Anales Inst Bot Cavanilles 32:477–488

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1979a) Hedero-Ulmetum (l’omeda amb heura) i Lithospermo-Ulmetum (l’omeda amb mill gruà). Folia Bot Misc (Barc) 1:13–17

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1979b) De vegetatione valentina, III. Butll Inst Catalana d’Hist Nat Sec Bot 44:65–76

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1980) Les aulnaies (Alno-Padion) du Montseny en Catalogne. Coll Phytosociol 9:131–141

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1983a) La brolla calcífuga (Cisto-Lavanduletea) als Països Catalans. Mem R Acad Cienc Art Barcelona 814

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1983b) La vegetació del Montseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona, Barcelona

    Google Scholar 

  • de Bolòs O (1988) La roureda acidofila (Quercion robori-petraeae) a Catalunya. Monogr Inst Pir Ecol (Hom a P Montserrat) 4:447–453

    Google Scholar 

  • de Bolòs O, Montserrat JM, Romo À (1993) El bosc mesòfil a les Muntanyes Catalanídiques septentrionals. Collect Bot (Barc) 22:55–71

    Article  Google Scholar 

  • De la Torre A, Crespo MB, Solanas JL (1997) Aportación al conocimiento de los espartales ibéricos (All. Stipion tenacissimae). Lazaroa 18:173–187

    Google Scholar 

  • Farràs A, Velasco E (1994) Les comunitats vegetals de les zones humides de l’Alt Empordà. In: Gosálbez J, Serra J, Velasco E (eds) Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà, Treb Inst Catalana Hist Nat, vol 13, pp 167–228

    Google Scholar 

  • Fayos JM (2004) Vegetació del massís del Port. Col.lecció Pius Font i Quer, 3. Institut d’Estudis Ilerdenc, p 459

    Google Scholar 

  • Folch Guillén R (1981) La vegetació dels Països Catalans. Ketres, Barcelona

    Google Scholar 

  • Franquesa T (1995) El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

    Google Scholar 

  • Garcia Pausas J (1989) La lloreda (Osmundo-Lauretum), un bosc de ribera del Montseny. II Trobada d’Estudiosos del Montseny: 109–111

    Google Scholar 

  • Gesti J, Font J, Vilar L (2003) Rusco aculeati-Fraxinetum angustifoliae, una nova associació forestal de ribera del territori ruscínic. Acta Bot Barc (Barc) 48:57–66

    Google Scholar 

  • Hernández Cardona AM (1999) Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II trobada d’estudiosos del Montnegre i el Corredor. Monografies n° 28. Diputació de Barcelona

    Google Scholar 

  • Molero Briones J (1976) Estudio florístico y fitogeográfico de la sierra de Montsant y su área de influencia. PhD. Universitat de Barcelona

    Google Scholar 

  • Ninot JM, Carreras J, Carrillo E, Vigo J (2000) Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I Hygrophilous herbaceous communities. Acta Bot Barc 46:191–237

    Google Scholar 

  • Ninot JM, Font X, Masalles RM, Vigo J (2010–2011) Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. II: Ruderal communities. Acta Bot Barc. 53: 113–189.

    Google Scholar 

  • Nuet-Badia J, Romo-Díez A, Salvà-Catarineu M, Salvador-Franch F (2010) Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny. VII Monografies del Montseny: 167–176

    Google Scholar 

  • Pérez Badia R (1997) Flora vascular y vegetación de la comarca de la Marina Alta (Alicante). Colección Técnica 16. Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Alicante

    Google Scholar 

  • Peric JC, Vilar Sais J (2002) La vegetació halòfila dels aiguamolls de l’Empordà. Butll Inst Cat Hist Nat 70:21–40

    Google Scholar 

  • Roselló R (1994) Catálogo florístico y vegetación de la comarca natural del Alto Mijares. Diputació de Castelló, Castelló

    Google Scholar 

  • Royo Pla F (2006) Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebro i la serra d’Irta. PhD Dissertation. Universistat de Barcelona

    Google Scholar 

  • Royo Pla F (2008) Comunitats vegetals de les planes i serres litorals del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat, I: l’aliança Diplotaxion erucoidis Br.-Bl. in Br.-Bl., Gajewski, Wraber & Walas 1936. Toll Negre 10:21–42

    Google Scholar 

  • Royo Pla F (2009) Comunitats vegetals de les planes i serres litorals del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat, II: l’ordre Thero-Brachypodietalia Br.-Bl. (1931) Molinier 193. Toll Negre 11:46–65

    Google Scholar 

  • Salvá-Catarineu M, Nuet-Badia J, Romo A, Salvador-Franch F (2012) Los hayedos marginales de La Calma (Montseny, cordillera prelitoral catalana) 396(401):396–401. Universitat Autónoma de Barcelona

    Google Scholar 

  • Solanas JL (1996) Flora, vegetació i fitogeografía de La Marina Baixa. PhD Dissertation. Universidad de Alicante.

    Google Scholar 

  • Soriano P (1995) Flora y vegetación de la comarca de la Safor (València). PhD Dissertation. Universitat de València.

    Google Scholar 

  • Stübing G, Peris JB, Costa M (1989) Los matorrales seriales termófilos valencianos. Phytocoenologia 17(1):1–69

    Article  Google Scholar 

  • Vigo J (1968) La vegetació del massís de Penyagolosa, I.E.C., Arx. Secc. Ciènc, vol 37, pp 1–247

    Google Scholar 

  • Vilar L, Polo L, Domínguez-Planella A (1989) Los alcornocales de la provincia de Girona. Sci Gerundensis 15:143–151

    Google Scholar 

Download references

Author information

Authors and Affiliations

  1. ICBiBE-Botanical Garden, Universitat de València, Quart 80, 46008, València, Spain

    Pilar Soriano & Manuel Costa

Authors
  1. Pilar Soriano
    View author publications

    You can also search for this author in PubMed Google Scholar

  2. Manuel Costa
    View author publications

    You can also search for this author in PubMed Google Scholar

Corresponding author

Correspondence to Pilar Soriano .

Editor information

Editors and Affiliations

  1. Department of Plant Biology and Ecology, University of the Basque Country (UPV/EHU), Bilbao, Spain

    Javier Loidi

Rights and permissions

Reprints and permissions

Copyright information

© 2017 Springer International Publishing AG

About this chapter

Cite this chapter

Soriano, P., Costa, M. (2017). The Coastal Levantine Area. In: Loidi, J. (eds) The Vegetation of the Iberian Peninsula. Plant and Vegetation, vol 12. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-319-54784-8_14

Download citation

Publish with us

Policies and ethics

Search

Navigation