Skip to main content

La direccionalidad de las autotraducciones en la literatura catalana: ejemplos y repercusiones

  • Chapter
  • First Online:
  • 216 Accesses

Part of the book series: Translation History ((TRHI))

Abstract

Self-translation in Catalan literature is a rich and varied practice. The specific circumstances of Catalan literature have lead scholars to think mainly about unidirectional (Ramis 2014), direct (Santoyo 2013), endogenous (Grutman 2007), vertical (Santoyo 2013), and intrastate (Ramis 2013b) forms of self-translations, i.e., to consider that usually Catalan writers must self-translate their work from Catalan into Spanish, from the subordinate language to the hegemonic one, producing supra-self-translations (Grutman 2011), with a view to gain visibility in a larger literature. However, an overview of the actual work of Catalan self-translators offers a richer outlook. In particular, the aim of this paper is to discuss some of the variety that can be found in the vast world of Catalan self-translation from the perspective of directionality, providing specific and representative examples of self-translations and self-translators of the twentieth and twenty-first centuries.

This is a preview of subscription content, log in via an institution.

Buying options

Chapter
USD   29.95
Price excludes VAT (USA)
  • Available as PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
eBook
USD   84.99
Price excludes VAT (USA)
  • Available as EPUB and PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
Softcover Book
USD   109.99
Price excludes VAT (USA)
  • Compact, lightweight edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info
Hardcover Book
USD   109.99
Price excludes VAT (USA)
  • Durable hardcover edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info

Tax calculation will be finalised at checkout

Purchases are for personal use only

Learn about institutional subscriptions

Notes

  1. 1.

    Lambert avisa del peligro de conceder una importancia excesiva a estas relaciones políticas o de poder, pero a su vez alerta de la imposibilidad de no considerarlas (1999, 270).

  2. 2.

    Ahora puede consultarse también el estudio de Paula Simón sobre las autotraducciones que Agustí Bartra realizó de su novela Xabola, el cual se incluye en el presente volumen.

  3. 3.

    La autotraducción opaca es la que se produce sin que la actividad autotraductora sea explícita ni se dé ningún tipo de información paratextual (Dasilva 2011, 2016).

  4. 4.

    Pere Calders, a diferencia de Bartra, nunca se autotradujo y escribió siempre en catalán, a pesar de las circunstancias adversas y de encontrarse en un país de habla hispana.

  5. 5.

    Además de Nabí, existe otra autotraducción de Carner al español, Museo zoológico (1963). Este libro fue un encargo editorial para un libro de dibujos de Josep Granyer, acompañados de versos de Carner, que se publicó en paralelo en catalán y en español (Ortín 2017, 104).

  6. 6.

    Esta obra de Carner, que lleva el título de Cop de vent en el original catalán, había sido redactada en 1955 y revisada en 1957, pero no se publicó en catalán hasta 1966, tres años después de la versión francesa.

  7. 7.

    Casanova utiliza los términos dominante y dominado. No los adopto al no considerarlos adecuados, al menos, al sistema literario catalán.

  8. 8.

    La autotraducción vertical, según Grutman y Santoyo, se opone a la autotraducción horizontal. Así, la autotraducción horizontal es la que es produce entre dos lenguas de estatus similares, independientemente de que sean hegemónicas o subordinadas.

  9. 9.

    La supraautotraducción, según Grutman, se opone a la infraautotraducción. Así la infraautotraducción es la que se da desde una lengua hegemónica hacia una lengua subordinada, cuando un autor que ha escogido escribir en una lengua de más capital simbólico puede que quiera mantener el contacto con su comunidad de origen como seña de identidad. Este sería el caso explicado de Josep Carner.

  10. 10.

    Esta obra se estrenó en 2006 en español, pero no fue publicada hasta su aparición, junto con sus otras dos obras dramáticas, en el volumen Teatro reunido (2017).

  11. 11.

    Se trata de una autotraducción compartida con su hermana, Ana María Moix.

  12. 12.

    De todos modos, existen algunos colaboradores a quienes sí se les permite enviar su artículo únicamente en catalán. Tenemos constancia de los escritores Josep Maria Espinàs, Vicenç Pagès i Jaume Subirana, además de su antiguo director, Rafel Nadal.

  13. 13.

    En la práctica hay algunas excepciones a este modo de proceder: unos pocos colaboradores envían sus artículos solo en catalán; del mismo modo, algunos colaboradores, supuestamente bilingües, envían sus artículos solo en español. En ambos casos, su contenido es traducido por los mismos cauces que las noticias.

  14. 14.

    Existe una tensa polémica sobre si la escribió primero en catalán o en español. Críticos como Joaquim Molas, Jaume Vidal-Alcover o Joan A. Grimalt defienden que la escribió primero en catalán y que fueron las correcciones que le querían imponer desde la Editorial Selecta lo que provocó que la tradujese y la presentase en español. Otros, como los escritores Baltasar Porcel y José Carlos Llop, defienden que la escribió primero en español, y que fue después, por la decepción de los premios Nadal y Ciudad de Barcelona y su escasa recepción, que se decidió a emprender la versión catalana.

  15. 15.

    Sobre Xavier Benguerel como autotraductor, véase Dasca (2015).

  16. 16.

    Lambert warns about the danger of assigning excessive importance to political and power relations, but he also signals the impossibility of not considering them (1999, 270).

  17. 17.

    Quotations in Spanish and Catalan have been translated into English.

  18. 18.

    See also Paula Simón’s study of Agustí Bartra’s self-translations of his novel Xabola included in the present volume.

  19. 19.

    The notion of Opaque self-translation describes those cases in which there is no explicit mention of that the text is a translation, neither in the text nor in its paratextual materials (Dasilva 2011, 2016).

  20. 20.

    Unlike Bartra, Pere Calders never translated his own work, and he always wrote in Catalan, even during adverse circumstances and in spite of residing in a Spanish-speaking country.

  21. 21.

    There is also another self-translation by Carner into Spanish, Museo zoológico (1963). This book was an editorial commission for a book of illustrations by Josep Granyer, accompanied by Carner’s verses. It was published in parallel Catalan and Spanish versions (Ortín 2017, 104).

  22. 22.

    This play, titled Cop de vent in the original Catalan version, was written in 1955 and revised in 1957, but it was not published in Catalan until 1966, three years later than the French version.

  23. 23.

    Casanova uses the terms “dominant” and “dominated,” but I do not consider them adequate for describing the Catalan system.

  24. 24.

    According to Grutman and Santoyo, vertical self-translation is opposed to horizontal self-translation, which takes place between two languages of similar status, independently from their (shared) condition as hegemonic or subordinate languages.

  25. 25.

    Grutman defines supra-self-translation in opposition to infra-self-translation, which occurs from a hegemonic language to a subordinate one. In cases in which the author has chosen to write in a language with greater symbolic capital he may still want to maintain the contact with his community of origin as a sign of identity. This would be earlier mentioned case of Josep Carner.

  26. 26.

    The play was first staged in 2006, in Spanish, but it was not published until 2017, when it appeared, together with other two plays, in the volume Teatro reunido.

  27. 27.

    This is a self-translation made in collaboration with his sister Ana María Moix.

  28. 28.

    In spite of this rule, there are contributors who have been allowed to send their articles in Catalan version only. These include writers Josep Maria Espinàs, Vicenç Pagès, and Jaume Subirana, in addition to former director Rafel Nadal.

  29. 29.

    There are some exceptions to the rule. A few contributors send their articles only in Catalan version, and others, although supposedly bilingual, send the Spanish version alone. In both cases, the content is translated through the same process used for the news.

  30. 30.

    There is actually a strong controversy on whether Villalonga wrote this novel initially in Catalan or in Spanish. Critics such as Joaquim Molas, Jaume Vidal-Alcover, and Joan A. Grimalt argue that he wrote the first version in Catalan but, due to the corrections demanded by the publishing house Selecta, he decided to translate and publish it in Spanish. Others, including writers Baltasar Porcel and José Carlos Llop, claim that he wrote it initially in Spanish and then, after the disillusion brought by not winning the Nadal or the City of Barcelona prize, he decided to undertake the Catalan translation.

  31. 31.

    On Xavier Benguerel activity as self-translator, see Dasca (2015).

Bibliografía

  • Azpeitia-Ortiz, Lucía. 2017. “Representacions de l’autotraducció als peritextos bibliogràfics d’Agustí Bartra”. En Bilingüisme, autotraducció i literatura catalana, ed. Enric Gallén y José Francisco Ruiz Casanova, pp. 233–251. Lleida: Punctum.

    Google Scholar 

  • Bacardí, Montserrat. 2007. “La traducció del castellà al català: una tradició aleatòria”. 1611: Revista d’Història de la Traducció 1. http://www.traduccionliteraria.org/1611/art/bacardi.htm (último acceso 12 November 2018).

  • Bernardo, Marina, y Caterina Riba. 2017. “Análisis de Fifty love poems de Motserrat Abelló a la luz de la tipología propuesta por Josep Miquel Ramis en su obra Autotraducció. De la teoria a la pràctica”. En Soggetti situati, ed. Anita Fabiani, Stefania Arcara y Manuela D’Amore, pp. 19–28. Pisa: ETS.

    Google Scholar 

  • Casanova, Pascale. 2001. La República mundial de las Letras. Barcelona: Anagrama.

    Google Scholar 

  • ———. 2002. “Consécration et accumulation de capital littéraire. La traduction comme échange inégal”. Actes de la recherche en sciences sociales 144, no. 2: 7–20.

    Google Scholar 

  • Company, Flàvia. 2002. “Cuestionario”. Quimera 210: 43.

    Google Scholar 

  • Cotoner, Luisa. 2004. “Ética y estética de la autotraducción: una cala en las versiones al castellano de Josep Pla, Joan Perucho y Carme Riera”. En Panorama actual de la investigación en traducción e interpretación, ed. Emilio Ortega Arjonilla, vol. 3, pp. 159–167. Granada: Atrio.

    Google Scholar 

  • Dasca, Maria. 2015. “Les autotraduccions al castellà de la novel·lística de Xavier Benguerel”. Quaderns. Revista de traducció 22: 193–204.

    Google Scholar 

  • Dasilva, Xosé Manuel. 2011. “La autotraducción transparente y la autotraducción opaca”. En Aproximaciones a la autotraducción, ed. Xosé Manuel Dasilva y Helena Tanqueiro, pp. 45–67. Vigo: Academia del Hispanismo.

    Google Scholar 

  • ———. 2016. “L’opacité de la traduction entre langues asymetriques”. L’autotraduction littéraire. Perspectives théoriques, ed. Alessandra Ferraro y Rainier Grutman, pp. 103–118. París: Classiques Garnier.

    Google Scholar 

  • Even-Zohar, Itamar. 1990. “Polysystem Theory”. Poetics Today 11: 9–26.

    Article  Google Scholar 

  • ———. 1999. “La posición de la literatura traducida en el polisistema literario”. En Teoría de los polisistemas, ed. Montserrat Iglesias Santos, pp. 223–231. Madrid: Arco.

    Google Scholar 

  • Gentes, Eva. 2017. “(Un-)Sichtbarkeit der literarischen Selbstübersetzung in der romanischsprachigen Gegenwartsliteratur. Eine literatur- und übersetzungssoziologische Annäherung”. Tesis doctoral. Düsseldorf: Heinrich Heine Universität.

    Google Scholar 

  • Grutman, Rainier. 1998. “Auto-translation”. En Routledge Encyclopaedia of Translation Studies, ed. Mona Baker, pp. 17–20. Londres: Routledge.

    Google Scholar 

  • ———. 2007. “L’autotraduction: dilemme social et entre-deux textuel”. Atelier de traduction 7: 219–229.

    Google Scholar 

  • ———. 2011. “Diglosia y autotraducción ‘vertical’ (en y fuera de España)”. En Aproximaciones a la autotraducción, ed. Xosé Manuel Dasilva y Helena Tanqueiro, pp. 69–91. Vigo: Academia del Hispanismo.

    Google Scholar 

  • Heinemann, Ute. 1996. Novel·la entre dues llengües. El dilema català o castellà. Kassel: Reichenberger.

    Google Scholar 

  • Lambert, José. 1999. “Literatura, traducción y (des)colonización” En Teoría de los polisistemas, ed. Montserrat Iglesias Santos, pp. 257–280. Madrid: Arco.

    Google Scholar 

  • Margarit, Joan. 1999. Estació de França / Estación de Francia. Madrid: Hiperión.

    Google Scholar 

  • Marí, Antoni. 1997. “L’experiència de l’autotraducció”. V Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Quaderns Divulgatius 8: 53–63.

    Google Scholar 

  • Murià, Anna. 2004. Crònica de la vida d’Agustí Bartra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Google Scholar 

  • Ortín, Marcel. 2017. Josep Carner i la traducció. Lleida: Punctum.

    Google Scholar 

  • Paradela López, David. 2011. “Sobre la autotraducción”. Malapartiana. El “scriptorium” desde dentro. https://malapartiana.wordpress.com/tag/eduard-marquez/ (último acceso 9 November 2018).

  • Puigtobella, Bernat, Jordi Puntí, y Màrius Serra. 2013. “Matthew Tree: ‘La Gran Bretanya multicultural és plena d’energúmens racistes’”. Núvol. El digital de cultura. https://www.nuvol.com/entrevistes/matthew-tree-la-gran-bretanya-multicultural-esta-plena-denergumens-racistes/ (último acceso 28 July 2017).

  • Ramis, Josep Miquel. 2010a. “Sebastià Juan Arbó, autotraductor”. En Traducción y autotraducción entre las literaturas ibéricas, ed. Enric Gallén, Francisco Lafarga, y Luis Pegenaute, pp. 335–347. Berna: Peter Lang.

    Google Scholar 

  • ———. 2010b. “Autotraducció i creació literària. El cas de Sebastià Juan Arbó”. Catalonia, 7. http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/actes/catalonia7/ramis.pdf (último acceso 28 July 2017).

  • ———. 2011. “Traducir bajo control: la versión francesa de Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó”. En Aproximaciones a la autotraducción, ed. Xosé Manuel Dasilva y Helena Tanqueiro, pp. 197–215. Vigo: Academia del Hispanismo.

    Google Scholar 

  • ———. 2012. “Autotraducció i història d’un text literari. Hores en blanc. Notes d’un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó”. Revista de Filología Románica 29, no. 2: 319–335.

    Google Scholar 

  • ———. 2013a. “Autotraducció: ratificació i rectificació. El cas de Sebastià Juan Arbó”. En L’Autotraduction, aux frontières de la langue et de la culture, ed. Christian Lagarde y Helena, pp. 169–184. Limoges: Lambert-Lucas.

    Google Scholar 

  • ———. 2013b. “La autotraducción y el difícil encaje de sistemas literarios en contacto”. EU-topías 5: 99–111.

    Google Scholar 

  • ———. 2014. Autotraducció. De la teoria a la pràctica. Vic: Eumo.

    Google Scholar 

  • ———. 2015. “Aproximación teórica a la traducción y la autotraducción. A propósito de las literaturas catalana y española”. Revista de Filología Románica. Anejo IX: Literaturas ibéricas. Teoría, historia y crítica comparativas: 59–72.

    Google Scholar 

  • Riera, Carme. 1997. “L’autotraducció com a exercici de recreació”. V Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Quaderns Divulgatius 8: 45–52.

    Google Scholar 

  • Santoyo, Julio César. 2013. “Autotraducción: ensayo de tipología”. En Al humanista, traductor y maestro Miguel Ángel Vega Cernuda, ed. Pilar Martino Alba, Juan Antonio Albaladejo Martínez, y Martha Pulido, pp. 205–221. Madrid: Dykinson, D.L.

    Google Scholar 

  • Subirana, Jaume. s. f. “Del Misterio de Quanaxhuata a El Ben Cofat i l’Altre i L’Ébouriffé”. Lletra. La literatura catalana a Internet. http://lletra.uoc.edu/ca/obra/misterio-de-quanaxhuata-1943/detall (último acceso 28 July 2017).

  • Todó, Lluís Maria. 2002. “Lugares del traductor”. Quimera 210: 17–19.

    Google Scholar 

Download references

Author information

Authors and Affiliations

Authors

Corresponding author

Correspondence to Josep Miquel Ramis .

Editor information

Editors and Affiliations

Rights and permissions

Reprints and permissions

Copyright information

© 2019 The Author(s)

About this chapter

Check for updates. Verify currency and authenticity via CrossMark

Cite this chapter

Ramis, J.M. (2019). La direccionalidad de las autotraducciones en la literatura catalana: ejemplos y repercusiones. In: Bujaldón de Esteves, L., Bistué, B., Stocco, M. (eds) Literary Self-Translation in Hispanophone Contexts - La autotraducción literaria en contextos de habla hispana. Translation History. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-23625-0_10

Download citation

Publish with us

Policies and ethics