Advertisement

The Evolution of Catalan Winemaking in the Nineteenth and Twentieth Centuries: Without Wine Merchants There Is No Viticulture

  • Llorenç Ferrer-AlòsEmail author
Chapter
Part of the Palgrave Studies in Economic History book series (PEHS)

Abstract

As early as the eighteenth century, Catalonia was a major centre of wine production. A portion of the territory produced wine to be made into brandy, while another portion produced wine for domestic consumption and for export. Each of these areas saw the development of distinct structures of production and forms of marketing. The present paper argues that it was in those places where marketing was in the hands of large-scale wine merchants and stockists that vineyards survived the changes introduced in the twentieth century. Also, the paper analyses the evolution of viticulture in the region up to the present day.

Keywords

Catalonia Brandy Merchant structures Cava International trade Cooperatives association 

Bibliography

  1. Alió Ferrer, J. (2010). El comerç i l’exportació de vi a Tarragona. Tarragona: Arola editors.Google Scholar
  2. Arnabat Mata, R. (Ed.). (2001). Els moviments socials al Penedès. Actes del Ii Seminari d’Història del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.Google Scholar
  3. Barnadas Ribas, M. (2013). «El Sindicat Alella Vinícola. Innovació tècnica i arquitectònica» . Paper in Jornades d’Estudi. De la vinya a la fassina. Vinyes, vins i cooperativisme vitívinìcola a Catalunya. L’Espluga de Francolí.Google Scholar
  4. Ber Sabaté, R. (1997). El celler de Pinell. Tortosa.Google Scholar
  5. Colomé Ferrer, J. (1990). «Les formes d’accés a la terra a la comarca de l’Alt Penedès durant el segle XIX: el contracte de rabassa morta i l’expansió vitivinícola». Estudis d’Història Agrària, 8, 123–144.Google Scholar
  6. ———. (2015). Expansió vitícola, consolidació de la propietat capitalista de la terra i conflictivitat social a la Catalunya prelitoral durant el segle XIX: la comarca del Penedès (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 245–279).Google Scholar
  7. Colomé Ferrer, J. (Ed.). (2003). De l’aiguardent al cava. El procés d’especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. Vilafranca del Penedès: El tres de vuit i Ramon Nadal.Google Scholar
  8. Colomé Ferrer, J., & F. Valls. (1995). «La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a un reflexió». Recerques, 30, 47–68.Google Scholar
  9. Colomé, J., J. Planas, & F. Valls. (2015). Vinyes, vins i cooperativisme vitícola a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  10. Congost Colomé, R., & E. Saguer. (2013). De contractes de rabassa morta a emfiteusis perpètues: una negociació des de baix? La regió de Girona, 1700–1900 (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 177–208).Google Scholar
  11. D. D.A.A. (1995). Jornades sobre la viticultura de la Conca Mediterrània. Tarragona: Facultat de Filosofia i lletre de Tarragona.Google Scholar
  12. ———. (2004). Josep Fontana. Història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria. Barcelona: Crítica.Google Scholar
  13. ———. (2014). El món de la viticultura. els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.Google Scholar
  14. Ferrer Alòs, Ll. (1981). «La fabricació d’aiguardent a Manresa a la primera meitat del segle XVIII». Miscel.lània d’Estudis Bagencs, 1, 107–128.Google Scholar
  15. ———. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d’elaboració de vi. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.Google Scholar
  16. ———. (2004). «La formació de la burgesia catalana. Magí Pladellorens Playà, de rabassaire al Bages a exportador de vins a Sant Martí de Provençals». En Estudis d’Història Agrària, 17, 465–484.Google Scholar
  17. ———. (2008). «El Sindicat Agrícola de Llobregat de Bages. Una sortida a la crisi agrària de finals del segle XIX». Dovella, 97, 40–45.Google Scholar
  18. ———. (2014). «Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Catalunya Vella (s. XV–XIX). El caso de Artés (Bages)». Historia agraria, 62, 47–82.Google Scholar
  19. ———. (2015a). «Les vignobles en Catalogne (XVII–XVIII siècles): sous-emphytéotes, propriétaires et commerçants-commissionnaires» (Figeac & Lachaud, Ed., pp. 201–220).Google Scholar
  20. ———. (2015b). Vi per cremar, vi per beure. Dues vitivinicultures a Catalunya (segles XVII–XIX) (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 147–176).Google Scholar
  21. Ferrer Alòs, Ll, C. Alvárez Arróniz, C. Sanmartí Roset, & A. Güell Sabata. (1992). Vinya, fil.loxera, propietat i demografia a la Catalunya Central. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.Google Scholar
  22. Figeac, M., & S. Lachaud. (2015). La construction de la grande propriété viticole en France et en Europe XVI–XX siècles. Bordeaux: Feret.Google Scholar
  23. Fuguet, J., & A. Mayayo. (1994). El primer celler cooperatiu de Catalunya. Centenari de la societat de Barberà de la Conca (1894–1994). Barcelona: Departament d’Agricultura i Pesca. Generalitat de Catalunya.Google Scholar
  24. García de los Salmones, N. (1892). La invasión filoxérica en España y las cepas americanas. Barcelona: Imp. de Luis Taso.Google Scholar
  25. Garrabou, R., & E. Tello. (2004). Constructors de paisatges. Amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716–1860) (D.D.A.A, pp. 83–104).Google Scholar
  26. Gavaldà, A., & J. Santesmases Ollé. (1993). Història econòmico-social de les coopetarives agrícoles de Nulles (1817–1992). Valls: Institut d’Estudis Vallencs.Google Scholar
  27. Giralt Raventós, E. (1990). «Origines du “cava” de Catalogne». In Le vin des historiens. Actes du 1er Symposium vin et histoire 19/20/21 mai 1989, editat per D. D.A.A. Université du Vin.Google Scholar
  28. González Portilla, M., J. Maluquer de Motes, & B. de Riquer Permanyer (Eds.). (1986). Industrialización y nacionalismo. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
  29. Iglesies, J. (2002). Pere Gil (1551–1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del llibre primer de la historia cathalana en lo qual se tracta de historia o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cataluña. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
  30. «La comarca de Alella, sos vins y’l Sindicat Agricol». (1909). Catalunya Agrícola, març, 1–3.Google Scholar
  31. Lipp, L. (1793). Guide des negociants dans toutes les entreprises mercantiles. Montpellier: Imprimerie de Joseph François Tournell.Google Scholar
  32. Maldonado Rosso, J., & A. Ramos Santana. (2000). Actas del I Encuentro de historiadores de vitivinicultura española. Puerto de Santa María: Ayuntamiento de El Puerto de Santa María.Google Scholar
  33. Martorell Pañella, A. (2010). El Penedès. Notes crítiques sobre les vicissituds de l’Agricultura, Indústria i Comerç durant el segle XIX (Martorell, Esclasans & Mas, Ed., pp. 26–53).Google Scholar
  34. Martorell Pañella, A., R. Esclasans, & C. Mas Jornet. (2010). El Penedès al segle XIX. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.Google Scholar
  35. Mateu Giral, J. (2012). El castell del Remei. Terra, aigua i cultura del vi a la plana d’Urgell. Lleida: Pagès Editors.Google Scholar
  36. Mayayo Artal, A. (1991). La Destrucció del món rural català 1880–1980 de pagesos a obrers i ciutadans. Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
  37. Medina Albadalejo, F. J. (2014). Crisis, coopeartivas y estado en e sector vitivinícola español durante el franquismo. Workshop “Estado y agricultura en España (1920–1960). Continuidad y cambios: Universidad Carlos III.Google Scholar
  38. ———. (2015). El desenvolupament dels cellers cooperatius a Catalunya a la segona meitat del segle XXo (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 517–546).Google Scholar
  39. Moreno Claverías, B. (1995). La contractació agrària a l’Alt Penedès Durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona: Fundació Noguera.Google Scholar
  40. ———. (1997). «Del cereal a la vinya. El contracte de rabassa morta a l’Alt Penedès del segle XVIII». Estudis d’Història Agrària, 11.Google Scholar
  41. Nadal, J., & X. Tafunell. (1992). Sant Martí de Provençals. Pulmò industrial de Catalunya (1847–1992). Barcelona: Columna.Google Scholar
  42. Nagel, K.-J. (2000). ¿Tiene sentido hablar de una vitivinicultura catalana? Aspectos económicos, sociales y políticos, 1870–1940 (Maldonado & Ramos, Ed., pp. 365–382).Google Scholar
  43. Oliva Ricos, B. (2009). «1702–1714: el negoci del vi fou austracista». XXVI Sessió d’Estudis Mataronins, 93–105.Google Scholar
  44. Olivé Serret, E. (1991). La Chartreuse de Tarragona. De la fàbrica al convent. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
  45. Parés, S. (1944). «Contratación notarial agraria en el Alto Penedés durante el siglo XIX». La Notaria, 366–387.Google Scholar
  46. Pascual Doménech, P. (2015). El tràfic de vins i derivats a Catalunya (1855–1935). El rol dels ferrocarrils en competència amb carros i barques (Colomé, Planas & Valls, Ed., pp. 279–336).Google Scholar
  47. Planas Maresma, J. (2013). Viticultura i cooperativisme. La comarca d’Igualada (1890–1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  48. ———. (2015). Els inicis del cooperativisme vitivinícola a Catalunya (Colomé, Planas & Valls, Ed., pp. 369–402).Google Scholar
  49. Plans Maestra, J. (2010). «Els establiments a rabassa morta probable causa de la construcció de tines al Bages al segle XVIII i XIX». Coordinadora Entitats de Pedra Seca. Butlletí Digital, 3, 15–19.Google Scholar
  50. Pomés, J. (1998). Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya (1918–1930). La Unió de Rabassaires. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
  51. Pujol Andreu, J. (1984). «Les crisis de malvenda del sector vitivinícola català entre el 1892 i el 1935». Recerques, 15, 57–78.Google Scholar
  52. ———. (1986). Las crisis vinícolas en cataluña. Los precios del vino común (1892–1935) (González, Maluquer, & De Riquer, Ed., pp. 181–195).Google Scholar
  53. ———. (1988). Les transformacions del sector agrari català entre la crisi finisecular i la Guerra Civil. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
  54. Querol, J. (2001). La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta (1750–1800) (Arnabat, Ed., pp. 151–174).Google Scholar
  55. Roca Fabregat, P. (2015). «L’expansió vitícola dels segles XVIII i XIX com una etapa en l’evolució del paisatge i del poblament rural en el Vallès Oriental» (Colomé, Planas, & Valls, Ed., pp. 209–244).Google Scholar
  56. Roig Armengol, R. (1890). Memoria acompañatoria al Mapa Regional Vinícola de la Provincia de Barcelona. Barcelona.Google Scholar
  57. Rovira Gómez, S. (1987). Els Ixart. Una nissaga setcentista de botiguers i comerciants vallencs. Valls.Google Scholar
  58. ———. (1994). La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragons.Google Scholar
  59. ———. (1995). L’anticipació de diners a productors d’aiguardent per part dels comerciants de Reus (1750–1799) (D. D.A.A., pp. 795–810).Google Scholar
  60. ———. (2012). Botiguers i comerciants setcentistes de Torredembarra. Torredembarrra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas.Google Scholar
  61. Sánchez Martínez, M. (2001). «Vino y fiscalidad en la Edad Media. El caso de los municipios catalanes» (Maldonado & Ramos, Ed., pp. 303–419).Google Scholar
  62. Saumell Soler, A. (2002). Viticultura i associacionisme a Catalunya. Els cellers cooperatius del Penedès (1900–1936). Tarragona: Diputació de Tarragona.Google Scholar
  63. ———. (2003). L’associacionisme agrari al Baix Penedès a principis del segle XX. La Cooperativa Agrícola i Caixa de Crèdit de LLorenç del Penedès (1889–1936). Llorenç del Penedès: Cooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès.Google Scholar
  64. Segarra Blasco, A. (1994). Aiguardent i mercat a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo.Google Scholar
  65. Segura, A. (1993). Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX. Les comarques barcelonines. Barcelona: Curial.Google Scholar
  66. Soler Becerro, R. (2003). De magatzems a cellers. Recuperació de la producció i transformacions empresarials al Penedès, 1940–2000 (Colomé Ferrer, Ed., pp. 183–222).Google Scholar
  67. ———. 2007. «Les exportacions de vins catalans durant la segona meitat del segle XX». Recerques, 127–152.Google Scholar
  68. ———. 2014. El plet dels rabassaires. Desenvolupament i dimensió del conflicte rabassaire al districte de El Vendrell, 1931–1936. Una primera aproximació (D.D.A.A., Ed., pp. 275–292).Google Scholar
  69. Torras Elías, J. (1995). Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, ss. XVI-XVIII (D.D.A.A., Ed., pp. 527–535).Google Scholar
  70. Valls Junyent, F. (1996). La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L’Anoia 1720–1860. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  71. ———. (1997). «Contractació a rabassa morta i conjuntura vitícola a Catalunya 1720–1850». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XV, 299–334.Google Scholar
  72. ———. (2003). La indústria del cava. De la substitució d’importacions a la conquesta del mercat internacional (Colomé Ferrer, Ed., pp. 143–182).Google Scholar
  73. ———. (2004). La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana. Vic: Eumo.Google Scholar
  74. ———. (2007). «Compitiendo con el “champagne”. La industria española de los vinos espumosos antes de la Guerra Civil» . Revista de Historia Industrial, XVI: 33, 47–80.Google Scholar

Copyright information

© The Author(s) 2019

Authors and Affiliations

  1. 1.University of BarcelonaBarcelonaSpain

Personalised recommendations