Advertisement

Catalan Identities: Language, Power and Political Pactism from a Historical Perspective

  • Pompeu CasanovasEmail author
Chapter

Abstract

In this chapter, we distinguish between three kinds of pactism—early, late and political pactism—to frame the construction of institutional identities in the Catalan culture from the Middle Ages to the 20th century. How is the lack of political power that has characterised contemporary Catalonia related to the engagement with the language which characterises much of Catalan literature from the 20th century? This chapter links the answer to this question to the morphology of political pactism, the building of Spanish modern nation-state, and the ‘reverse nationalism’ adopted by many writers and political thinkers at the decline of Novecentism.

Keywords

Identity Commitment Legal pactism Political pactism Catalan language Catalan jurists Nationalism State 

Notes

Acknowledgements

This chapter is part of the research projects (i) IEC—Models of law and Catalan political philosophy: the semantics of legal and political pactism doctrines in their different stages. IEC-PRO2018-S05, and (ii) Meta-rule of law, DER2016-78108-P, (iii) (DC25008, Compliance by Design (CbD) and Compliance through Design (CtD), Data to Decisions CRC Program (La Trobe, Melbourne).

References

  1. Amelang, J. S. (1984). Barristers and judges in Early Modern Barcelona: The rise of a legal Elite. The American Historical Review, 89(5), 1264–1284.CrossRefGoogle Scholar
  2. Amelang, J. S. (1986). Honored citizens of Barcelona. Patrician culture and class relations, 1490–1714. Princeton, NJ: Princeton University Press.Google Scholar
  3. Amor López, S. (2015). La pràctica epistolar a Catalunya (1700–1850): usos de la carta familiar. Doctoral dissertation, UAB, Barcelona.Google Scholar
  4. Anguera, P. (2002). Els usos del català a la Catalunya del segle XIX. In M. Nicolás (Ed.), Bernat Baldoví i el seu temps (pp. 33–50). València: Universitat de València.Google Scholar
  5. Arrieta Alberdi, J. (2008). La ‘Lex regia’ en la obra de Francisco Martí Viladamor: recepción y evolución del concepto. Pedralbes: revista d’història moderna, 28, 103–140.Google Scholar
  6. Balmes, J. (1925). El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea. In I. Casanovas (Ed.), Obres Completes T. IV, 1844, O.C. 8, v. 8, Barcelona: Balmesiana.Google Scholar
  7. Barral, C. (2001). Años de penitencia. Memorias. Barcelona: Península.Google Scholar
  8. Baydal Sala, V. (2011). Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250–c. 1365). Doctoral dissertation, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.Google Scholar
  9. Baydal Sala, V. (2016). Pactistes des de quan? Les arrels del concepte de «pactisme» en la historiografia catalana i l’obra de Jaume Vicens Vives. eHumanista/IVITRA, 9(2016), 314–340.Google Scholar
  10. Belenguer i Cebrià, E. (1993). La monarquia hispànica i la Corona D’Aragó: El progressiu qüestionament del pactisme a Catalunya. Pedralbes: revista d’història moderna, 13, 207–216.Google Scholar
  11. Bisson, T. N. (1986). L’essor de la Catalogne: identité, pouvoir et idéologie dans une société du XIIe siècle. Annales. Histoire, Sciences Sociales, 39(3) (May–June 1984), 454–479.Google Scholar
  12. Bisson, T. N. (1994). The ‘feudal revolution’. Past & Present, 142, 6–42.CrossRefGoogle Scholar
  13. Bisson, T. N. (1998). Tormented voices: Power, crisis, and humanity in rural Catalonia, 1140–1200. Cambridge: Harvard University Press.Google Scholar
  14. Burg, S. L. (2015). Identity, grievances, and popular mobilization for independence in Catalonia. Nationalism and Ethnic Politics, 21(3), 289–312.CrossRefGoogle Scholar
  15. Canalda i Llobet, S., & Fontcuberta i Famadas, C. (2012). Lengua, identidad y religión en el arte catalán de los siglos XVI a XVIII. In A.Coroleu, C. Caruso, & A. Laird (Eds.), The role of Latin in the early modern world: Linguistic identity and nationalism 1350–1800. Renæssanceforum 8, 205–230.Google Scholar
  16. Capdeferro i Pla, J. (2009). Aggiornamento biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575–1649). In G. Sansano & P. Valsalobre (Eds.), Fontanellana: estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622–1683/85) (pp. 125–162). Girona: Documenta Universitaria.Google Scholar
  17. Capdeferro i Pla, J. (2010). Joan Pere Fontanella (1575–1649), un advocat de luxe per a la ciutat de Girona. Plets i negociacions jurídico-polítiques d’un municipi català a l’alta edat moderna. Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
  18. Casanovas, P. (Ed.). (2001). La filosofia del segle XX a Catalunya. Mirada Retrospectiva. Cicle Aranguren IV, Aula de Ciència i Cultura, n. 11, Fundació Caixa de Sabadell, Ajuntament de Sabadell.Google Scholar
  19. Casanovas, P. (2006). El krausismo en la historia intelectual catalana. In M. J. Espuny & O. Torres i J. Cañabate (Eds.), Un siglo de Derechos Sociales. A propósito del Centenario del Instituto de Reformas Sociales (1903–2003) (pp. 111–134). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Col. Ciencia y Técnica n. 30.Google Scholar
  20. Casanovas, P. (2008a). Memòria escrita i imatge gràfica. Presentació d’Infortuni i Bondat, documental sobre Miquel Carreras. In J. Monserrat & I. Roviró (Eds.), La Memòria, Col.loquis de Vic, XII (pp. 82–103). Barcelona: Ajuntament de Vic/ Societat Catalana de Filosofia.Google Scholar
  21. Casanovas, P. (2008b). Miquel Carreras en la Universidad de la Dictadura (1923–1930). In El pensamiento jurídico. Pasado, presente y perspectivas. Liber Amicorum. Libro Homenaje a Juan-José Gil Cremades (pp. 151–178). Saragossa: Ed. Publicaciones de la Universidad de Zaragoza/El Justicia de Aragón.Google Scholar
  22. Casanovas, P.  (2009). Política i Filosofia en Cristòfor de Domènec (1914–1927). In P. Casanovas (Ed.) Miquel Carreras Costajussà i la filosofia catalana d’entreguerres (1923–1939) (pp. 43–70). Societat Catalana de Filosofia/Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
  23. Casanovas, P. (2011). Dialèctica i humanisme en el pensament de Balmes. AUSA XXV-167, pp. 68–80.Google Scholar
  24. Casanovas, P. (2014). L’humor de Cristòfor de Domènec. Sobre la publicació de Brand, Carnet d’un heterodox (1926), Arraona. Revista d’història, 34(4), pp. 182–197.Google Scholar
  25. Casanovas, P. (2016). Un programa implícit en el pensament de Balmes. Enrahonar: quaderns de filosofia, 56, 7–27.Google Scholar
  26. Casanovas, P. (2018). La matriu balmesiana del pactisme polític. In J. Vergés (Ed.), Jaume Balmes. Quin llegat, avui? (pp. 135–168). Girona: Documenta, Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora.Google Scholar
  27. Casanovas, P. (2019). Literatura política: la connexió sabadellenca de Cristòfor de Domènec (Brand), Els Marges, secció "Cartes i Documents", núm. 117 (hivern de 2019), pp. 72–118.Google Scholar
  28. Casanovas, P., & Casanovas, À. (2009). Consells de Guerra a Sabadell. Sobre la carta de Joan Sallarès i Castells a Antoni Vila Arrufat (12 de gener del 1941), Arraona. Revista d’Història, 31, 64–79.Google Scholar
  29. Casanovas, P., & Monserrat, J. (2009). Universitat i pensament en el temps de Miquel Carreras. In P. Casanovas (Ed.), Miquel Carreras Costajussà i la filosofia catalana d’entreguerres (1923–1939) (pp. 113–140). Barcelona: Societat Catalana de Filosofia/Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
  30. Castellanos, J. (2005). Escriure amb el ritme de la sang. La represa de la novel.la catalana (1925–1929). Barcelona: Institut d‘Estudis Catalans.Google Scholar
  31. Conversi, D., & Fuentes Codera, M. (2014). A medieval route to modernity? Catalan national medievalist discourses in the broader Europe. In J. Agirreazkuenaga Zigorraga & E. J. Alonso Olea (Eds.), Estatu-nazioen baitako nazioak: Naziogintza kulturala eta politikoa, gaur egungo Europan [Nations in the nation-state: The cultural building and politics of nations in contemporary Europe] (pp. 327–340). Barcelona: Ed. Base. Google Scholar
  32. Corretger, M. (2008). Escriptors, periodistes i crítics. El combat per la novel·la (1924–1936). Olesa: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  33. Corretger, M. (2011). Domènec Guansé, crític i novel· lista: entre l’exili i el retorn. Olesa: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  34. Corteguera, L. R. (1998). The painter who lost his hat: Artisans and justice in Early Modern Barcelona. The Sixteenth Century Journal, 29(4), 1023–1042.CrossRefGoogle Scholar
  35. Maspons i Anglasell, F. de P. (1932). L’esperit del dret public català, vist a través dels textos legals i la jurisprudencia. Barcelona: Barcino.Google Scholar
  36. de Montagut i Estragués, T. (1989). Pactisme o absolutisme a Catalunya: les grans institucions de govern (s. XV-XVI). Anuario de Estudios Medievales, 19, 669–679.Google Scholar
  37. de Montagut i Estragués, T. (ed.) (2006[1634]). Llibre de quatre senyals (facsímil). Barcelona: Editorial Base and Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
  38. de Montagut i Estragués, T. (2013). La Constitució política de la Corona d’Aragó. I. Falcón (Ed.), El Compromiso de Caspe (1412). Cambios dinásticos y Constitucionalismo en la Corona de Aragón (pp. 104–116). Zaragoza: Obra Social de Ibercaja.Google Scholar
  39. Deu i Baigual, E. (1987). Evolució de les condicions materials dels obrers sabadellencs de la indústria llanera en el primer quart del segle XX. Arraona. Revista d’Història, 1(3), 27–42.Google Scholar
  40. Deu i Baigual, E. (2018). Sabadell, 1936: economia, societat i política. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  41. Eiximenis, F. (1484). Regiment de la Cosa Pública. Cap. XIV, Sobre la lleialtat. València: Llambert Palmar.Google Scholar
  42. Elías de Tejada, F. (1963-1965). Historia del pensamiento político catalán. T. I La Cataluña clásica (987–1479); T. II Mallorca y Menorca clásicas (1231–1479); T. III (amb Gabriella Percopo), La Valencia clásica (1238–1471). Sevilla: Ediciones Montejurra.Google Scholar
  43. Fabre, J., & Català, L. (2014a). Les quaranta-vuit escultures del Palau de Justícia. Art Públic. Urbanisme. Ajuntament de Barcelona. Accessible at: http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=2158.
  44. Fabre, J., & Català, L. (2014b). Els vint-i-dos relleus del Palau de Justícia. Art Públic. Urbanisme. Ajuntament de Barceona. Accessible at: http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ES&codiMonumIntern=2157.
  45. Ferro, V. (1987). El dret públic català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo.Google Scholar
  46. Ferro, V. (2009a). Algunes reflexions sobre el pactisme. Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], 9, 71–76.  https://doi.org/10.2436/20.3004.01.37.
  47. Ferro, V. (2009b). L’Onze de Setembre, avui. Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]], 9, 87–96.  https://doi.org/10.2436/20.3004.01.41.
  48. Ferro, V. (2013). El dret català durant es segles XVI i XVII. Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], 12, 9–109.  https://doi.org/10.2436/20.3004.0170.
  49. Fontana, J. (2013). La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Vic: Eumo.Google Scholar
  50. Fradera, J. M. (1990). El passat com a present (la historiografia catalana de la revolució liberal a la Renaixença). Recerques: història, economia, cultura, 23, 53–71.Google Scholar
  51. Fradera, J. M. (1996). Jaume Balmes: els fonaments racionals d’una política catòlica. Vic: Eumo Editorial.Google Scholar
  52. Freedman, P. H. (1986). Peasant Servitude in the Thirteen Century. Estudi General 05-06 (pp. 437–445). Girona.Google Scholar
  53. Freedman, P. H. (1991). Symbolic implications of the events of 985–988. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (Segles VIII-IX) I, 23, 117–129.Google Scholar
  54. Freedman, P. H. (1993). The German and Catalan Peasant Revolts. The American Historical Review, 98(1), 39–54.Google Scholar
  55. Galí, A. (1978–1986). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900–1936 (24 vols). Barcelona: Fundació Alexandre Galí.Google Scholar
  56. Gascón García, J. (2015). Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640–1652). Titivillus, 1, 341–358.CrossRefGoogle Scholar
  57. Grilli, G. (2008). Miralles, Eulàlia/Solervicens, Josep (Ed.). (2007). El (re) descobriment de l’edat moderna. Estudis d’homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 565 p. Recensió. Estudis Romànics, 3, 461–466.Google Scholar
  58. Harty, S. (2001, January). The institutional foundations of substate national movements. Comparative Politics, 33(2), 191–210.Google Scholar
  59. Harty, S. (2002). Lawyers, codification, and the origins of Catalan nationalism, 1881–1901. Law and History Review, 20(2, Summer), 349–384.Google Scholar
  60. Jacobson, S. (2002). Law and nationalism in nineteenth-century Europe: The case of Catalonia in comparative perspective. Law and History Review, 20(2, Summer), 307–347.Google Scholar
  61. Jacobson, S. (2004). The head and heart of Spain: New perspectives on nationalism and nationhood. Social History, 29(3), 393–407.Google Scholar
  62. Jané Checa, O. (2006). La identitat de la memòria en la historiografia catalana de l’època moderna. IDEES: Revista de temes contemporanis, 28–29, 161–176.Google Scholar
  63. Ledford, K. F. (2002). Codification and normativity: Catalan “exception” and European “norm”. Law and History Review, 20(2, Summer), 385–392.Google Scholar
  64. Lemkin, R. [1949] (2008). Axis rule in occupied Europe: Laws of occupation, analysis of government, proposals for redress. In N. J. Clark (Ed.), Lawbook exchange. ISBN 978-1-58477-901-8.Google Scholar
  65. Linz, J. J. (1975). Politics in a multi-lingual society with a dominant world language: The case of Spain. In J.-J. Savard & R. Wigneault (Eds.), Les états multilingues: problèmes et solutions (pp. 367–444). Québec: Presses de l’Université de Laval.Google Scholar
  66. Lluch, E. (1996). La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il.lustració. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
  67. Llàtzer de Dou i de Bassols, R. (1800) Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado. Madrid: en la oficina de don Benito García y compañía, 1800–1803.Google Scholar
  68. Lopez, F. (2007, Décembre). La generación de 1780 y sus parnasos. Bulletin hispanique BHi, 109(2), 709–747. [En ligne], 109–2.Google Scholar
  69. Marfany, J.-Ll. (2004). ‘Minority’ languages and literary revivals. Past & Present, 184(August), 137–167.Google Scholar
  70. Marfany, J.-Ll. (2008). Llengua, nació i diglòssia. Barcelona: L’Avenç.Google Scholar
  71. Marfany, J.-Ll. (2009). Sobre la història de la diglòssia a Catalunya, encara. Resposta a Josep Murgades. Els Marges: revista de llengua i literatura, 88, 105–114.Google Scholar
  72. Martí i Viladamor, F. (1640). Noticia Universal de Cataluña: Sebastià de Cormellas. Available at: FM i Viladamor—1995—books.google.com.
  73. Miralles, E., & Solervicens, J. (Eds.). (2007). El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis d’homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: Universitat de Barcelona/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  74. Molina i Figueres, J. (1997). Espacio e imagen de la justicia. Lecturas en torno al Retablo del Consulado de Mar de Perpiñán. Locus Amoenus, 3, 51–66.Google Scholar
  75. Moreno, L., & Arriba, N. (1996). Dual identity in autonomous Catalonia. Scottish Affairs, 17, 22–41.Google Scholar
  76. Murgades, J. (2009). D’una nació diglòssica (i també d’una altra de glotofàgica). Els Marges: revista de llengua i literatura, 87, 107–115.Google Scholar
  77. Nadal, J., Benaul, J. M., & Sudrià, C. (2003). Atlas de la industrialización de España (1750–2000). Fundacion BBVA/BBVA Foundation.Google Scholar
  78. Olives i Puig, J. (1994). Del pactisme medieval al contractualisme modern. Finestrelles, 6, 205–241.Google Scholar
  79. Palos Peñarroya, J. L. (1994). Catalunya a I’Imperi dels Austria. Lleida: Pagès Eds.Google Scholar
  80. Palos Peñarroya, J. L. (1995). Estrategias de control y limitaciones del poder real en los siglos XVI-XVII. Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 13, 143–154.Google Scholar
  81. Palos Peñarroya, J. L. (1997). Quin va ser el paper dels juristes catalans en el debat entre absolutistes i constitucionalistes? Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 15, 53–57.Google Scholar
  82. Preston, P. (2011). El holocausto espanyol. Odio y exterminio durante y después de la guerra civil y después. Madrid: Ed. Debate.Google Scholar
  83. Ripoll Sastre, P. (2018). Llibre de vuit senyals (15th century): an edition, legal and comparative study. Doctoral dissertation. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Available at: https://repositori.upf.edu/handle/10230/35255
  84. Ruiz Quesada, F. (2007). Lluís Dalmau y la influencia del realismo flamenco en Cataluña. In A. M. C. Lacarra Ducay (coord.). La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares (pp. 243–298). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.Google Scholar
  85. Sala Berart, G. (1640). Los Conselleres y Consejo de Ciento de la Ciudad de Barcelona. In Proclamación Católica a la magestad piadosa de Felipe el Grande, Rey de las Españas y Señor de las Indias, nuestro Señor. Sebastià de Comellas. Available at: https://books.google.com.au/books?id=gUEzXuPwOaMC.
  86. Sales, N. (1995). Diputació, síndics i diputats: Alguns dels errors evitables. Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 15, 95–102.Google Scholar
  87. Salvadó, N., Butí, S., Ruiz Quesada, F., Emerich, H., & Pradell, T. (2008). Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova técnica per a una obra singular. Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 9, 43–61.Google Scholar
  88. Salvador Coderch, P. (1985). La Compilación y su historia. Estudios sobre la codificación y la interpretación de las leyes. Barcelona: Bosch.Google Scholar
  89. Serra i Puig, E. (2014). Un quart de segle d’història moderna de Catalunya: balanç historiogràfic aproximatiu. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25, 299–328.Google Scholar
  90. Singla, C. (1995). Aportacions de l’anàlisi de la difusió al coneixement dels diaris de Barcelona dels anys vint i trenta. Periodística, 8, 149–160.Google Scholar
  91. Tomás y Valiente, F. (1982). Gobierno e instituciones en la España del Antiguo Régimen. Madrid: Alianza Universidad.Google Scholar
  92. Umbach, M. (2005, June). A tale of second cities: Autonomy, culture, and the law in Hamburg and Barcelona in the late nineteenth century. The American Historical Review, 110(3), 659–692.Google Scholar
  93. Vicens Vives, J. (1954). Notícia de Catalunya. Barcelona: Destino.Google Scholar
  94. Viera de Miguel, M. (2013). Estereotipos nacionales e imágenes de poder en la Exposición Universal de Barcelona de 1888: “honra y orgullo de la patria española”. Anales de Historia del Arte, 23(Núm. Especial), 19–35.Google Scholar
  95. Vilanova, F. (2018). Did Catalonia endure a (cultural) genocide? Journal of Catalan intellectual history, 11, 15–32.Google Scholar
  96. Villanueva, J. (1994). Francisco Calça y el mito de la libertad originaria de Cataluña. Revista de Historia Jeronimo Zurita, 69–70, 75–87.Google Scholar
  97. Watts, J. (2009). The making of polities: Europe, 1300–1500. Oxford: Oxford University Press.CrossRefGoogle Scholar
  98. Zimmermann, M. (2003). Ecrire et lire en Catalogne: IXe-XIIe siècle (Vol. 22). Madrid: Casa de Velázquez.Google Scholar

Copyright information

© Springer Nature Switzerland AG 2019

Authors and Affiliations

  1. 1.La Trobe Law SchoolLa Trobe UniversityBundoora, MelbourneAustralia
  2. 2.UAB Institute of Law and Technology, Faculty of LawUniversitat Autònoma de BarcelonaBarcelonaSpain

Personalised recommendations