The Turbid Azure of Being Three Times a Rebel: Commitment and Identity in the Works of M. Aurèlia Capmany, Montserrat Roig and M. Mercè Marçal

  • M. Àngels Francés-DíezEmail author


The famous verse with which Maria Mercè Marçal (1952–1998) closes her poem “Motto”, from Cau de llunes (Refuge of Moons, 1977), refers to the three axes that articulate her identity and, also, those of two authors who precede and accompany her, respectively, in this painful path of self-assertion that the three hold from the end of the war to the seventies (and beyond): Maria Aurèlia Capmany (1918–1991) and Montserrat Roig (1946–1991). We are referring to their political activism with leftist ideology, their commitment to Catalan language and culture as a necessary source of identity and, finally, feminism, understood as an ideology that helps them to get rid of alien definitions. From essay, narrative fiction and poetry, then, these authors assert their own identity and become the voice of a generation that seeks to influence, through words, the world around them, and contribute to the change toward democracy.


Leftist ideology Commitment Identity Catalan language Feminism 


  1. Bartrina, F. (2005). La crítica literària feminista a Catalunya en els darrers trenta anys, Literatures 3, AELC, 89–102.Google Scholar
  2. Capmany, M. A. (1977). Contra qui lluita la dona? In J. Catalanes (Ed.), Secretariat de les Jornades (pp. 472–477). de la Dona. Barcelona: Documentación y Publicaciones Generales.Google Scholar
  3. Capmany, M. A., & Roig, M. (2001). De veu a veu. Contes i narracions. Barcelona, Cercle de Lectors.Google Scholar
  4. Climent, L. (2008). Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. València-Barcelona, IIFV-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
  5. Davies, C. (1994). Contemporary feminist fiction in Spain. The work of Montserrat Roig and Rosa Montero. Oxford/Providence: Berg Publishers.Google Scholar
  6. Díaz Vicedo, N. (2014). Constructing feminine poetics in the works of a late-20th-century Catalan woman poet: Maria-Mercè Marçal. Cambridge: Modern Humanities Research Association.Google Scholar
  7. Dupláa, C. (1996). La voz testimonial en Montserrat Roig. Barcelona: Icaria.Google Scholar
  8. Fernàndez, J. A. (2004). Subversió, transició, tradició: política i subjectivitat a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal. Lectora, 10, 201–216.Google Scholar
  9. Font, J. (2012). Maria Aurèlia Capmany o el compromís col lectiu, Les notícies de llengua i treball 34, June 2012, 36–39.Google Scholar
  10. Godayol, P. (2014). Feminism and translation in the 1960s: The reception in Catalunya of Betty Friedan’s the feminine mystique. Translation Studies, 7(3), 267–283.Google Scholar
  11. Marçal, M. M. (1989 [1977]). Cau de llunes, in Llengua abolida (1973–1988). València, Tres i Quatre.Google Scholar
  12. Marçal, M. M. (1991a). Motto. In S. Abrams (translator) Survivors (p. 103). Barcelona, Institute of North American Studies.Google Scholar
  13. Marçal, M. M. (1991b). Inside my head I have a man’s head, In S. Abrams (translator) Survivors (p. 111). Barcelona, Institute of North American Studies.Google Scholar
  14. Martí-Olivella, J. (1993). Foreword, Catalan review. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany, 7(2), 11–18.Google Scholar
  15. McNerney, K. (1988). A feminist literary renaissance in Catalonia. In R. C. Manteiga, & C. Galerstein, & K. McNerney (Eds.). Feminine concerns in contemporary Spanish fiction by women, (pp. 124–33), Potomac, MD, Scripta Humanistica.Google Scholar
  16. Meroño, P. (2005). El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig. Barcelona, PAM.Google Scholar
  17. Muñoz, J. (2014). La poesia et porta a l’ull de l’huracà. Entrevista a M. Mercè Marçal, In M. M. Marçal (Ed.), El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys (pp. 187–197), Barcelona, Empúries.Google Scholar
  18. Nadal, M. (1991). Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona. Catalan Writing, 7, 25–37.Google Scholar
  19. Palau, M. (2002). Dones i catalanes = persones oprimides. El feminisme i el nacionalisme de Maria Aurèlia Capmany, In M. Palau & R. D. Martínez (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula (pp. 131–150), Valls: Cossetània/URV.Google Scholar
  20. Pérez, J. (1993). Maria Aurèlia Capmany’s Quim/Quima: Apocalyptic and millennial context, text and subtext, Catalan Review. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany, 7(2), 91–103.Google Scholar
  21. Piquer, E. (2011). No tenia més arma que la memòria. Ara, November 23, 2011, digital version [Retrieved on November 25, 2015].Google Scholar
  22. Pons, A. (2002). Maria Aurèlia Capmany i la seva influència en la configuració de la Catalunya d’avui, en M. Palau, & R. D. Martínez (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula (pp. 81–92), Valls: Edicions Cossetània/URV.Google Scholar
  23. Renau, M. D. (2011). Feliçment era una dona. Presència, pp. 30–31. 23–29 September 2011.Google Scholar
  24. Riba, C. (2014). Maria-Mercè Marçal: l’escriptura permeable. Vic, Eumo.Google Scholar
  25. Roig, M. (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona, Ed. 62.Google Scholar
  26. Roig, M. (1992). Molta roba i poc sabó… i tan néta que la volen. Barcelona, Ed. 62.Google Scholar
  27. Roig, M. (2011). Ha estat un any de porqueria cultural. Molts polítics no s’han adonat encara que la cultura és l’aire que hom respira. In Q. Torra (Ed.), Diari d’uns anys (1975–1981) (pp. 161–163). Barcelona: A Contravent.Google Scholar
  28. Simó, I. C. (2005). Si em necessites, xiula. Qui era Montserrat Roig?. Barcelona, Ed. 62.Google Scholar

Copyright information

© Springer Nature Switzerland AG 2019

Authors and Affiliations

  1. 1.University of Alicante - Department of Catalan StudiesSant Vicent del RaspeigSpain

Personalised recommendations