Skip to main content

Upper Paleolithic Bone and Antler Projectiles in the Spanish Mediterranean Region: The Magdalenian Period

  • Chapter
  • First Online:
Osseous Projectile Weaponry

Abstract

We have focused our study on the projectile points of Cova de Parpalló. The Magdalenian sequence in this archaeological site is one of the most complete in the Upper Paleolithic from the southwest of Europe. We have analyzed 334 pieces from an assemblage that includes well over 2000 finished objects, and consider these weapons as a representative sample from two well differentiated Magdalenian phases. The first period studied dates to the Badegoulian (layer 2.40–2.20 m), while the second is Upper Magdalenian (layer 0.80–1.00 m). The main aspects of this analysis are typological evaluation (hafting kinds or bases, sections, morphometry) and fracture patterns (position and kinds of fractures, distinguishing between use, post-depositional or recent fractures). These two assemblages are compared before the Upper Magdalenian of Parpalló is contextualized within the rest of the Upper Magdalenian from Mediterranean Iberian Peninsula. The assemblages from Cova de les Cendres and Cueva de Nerja lead us to establish a relationship between the studied sites and create a general vision of the geographic articulation of these cultures, including an evaluation of harpoons and gorges from these archaeological sites.

This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.

Access this chapter

eBook
USD 16.99
Price excludes VAT (USA)
  • Available as EPUB and PDF
  • Read on any device
  • Instant download
  • Own it forever
Softcover Book
USD 99.99
Price excludes VAT (USA)
  • Compact, lightweight edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info
Hardcover Book
USD 119.99
Price excludes VAT (USA)
  • Durable hardcover edition
  • Dispatched in 3 to 5 business days
  • Free shipping worldwide - see info

Tax calculation will be finalised at checkout

Purchases are for personal use only

Institutional subscriptions

References

  • Alday, A., Juez, L., Pérez-Romero, A., Adán, G., Santos, E., Galindo-Pellicena, et al. (2011). La industria ósea de El Portalón de Cueva Mayor (Sierra de Atapuerca, Burgos). Biapuntados, puntas de flecha y agujas, morfología y funcionalidad. Munibe, 62, 227–249.

    Google Scholar 

  • Álvarez-Fernández, E., Carriol, R.-P., Jordá, J. F., Aura Tortosa, J. E., Avezuela, B., Badal, E., et al. (2014). Occurrence of whale barnacles in Nerja Cave (Málaga, southern Spain): Indirect evidence of whale consumption by humans in the Upper Magdalenian. Quaternary International, 337, 163–169.

    Google Scholar 

  • Aparicio Pérez, J. (2003). El paleomesolítico valenciano: Cova del Volcán del Faro: memoria de las excavaciones e inventario del material. Valencia: RACV, Sección de Prehistoria y Arqueología.

    Google Scholar 

  • Arndt, S., & Newcomer, M. (1986). Breakage patterns on prehistoric bone points. In D. A. Roe (Ed.), Studies in the Upper Paleolithic of Britain and Northwest Europe. British Archaeological Reports International Series S296 (pp. 165–173). Oxford: Archaeopress.

    Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E. (1995). El Magdaleniense Mediterráneo: la Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Valencia: Trabajos Varios, 91, Servicio de Investigación Prehistórica.

    Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E. (2007). Badegouliens et Magdaléniens du versant méditerranéen espagnol. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 104, 809–824.

    Article  Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., & Pérez, C. I. (1998). ¿Micropuntas dobles o anzuelos? Una propuesta de estudio a partir de los materiales de la Cueva de Nerja (Málaga). In J. L. Sanchidrián & M. D. Simón (Eds.), Las culturas del Pleistoceno superior en Andalucía (pp. 339–348). Málaga: Patronato de la Cueva de Nerja.

    Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., & Jordá Pardo, J. F. (2012). Solutrenses del Sur de Iberia en Transición. Espacio, Tiempo y Forma Serie I, Nueva época Prehistoria y Arqueología, 5, 149–169.

    Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., Jordá Pardo, J. F., Pérez Ripoll, M., Rodrigo García, M. J., Badal García, E., & Guillem Calatayud, P. (2002). The far south: The Pleistocene-Holocene transition in Nerja Cave (Andalucía, Spain). Quaternary International, 93–94, 19–30.

    Article  Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., Jordá Pardo, J. F., Morales, J. V., Pérez, M., Villalba, M. P., & Alcover, J. A. (2009). Economic transitions in finis terra: The western Mediterranean of Iberia, 15–7 ka BP. Before Farming, 2009(2), 1–17.

    Article  Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., Jordá Pardo, J. F., Pérez Ripoll, M., Badal, E., Morales, J. V., Avezuela, B., et al. (2010). Treinta años de investigación sobre el Paleolítico superior de Andalucía: la Cueva de Nerja (Málaga, España). In X. Mangado (Ed.), El Paleolítico superior peninsular. Novedades del siglo XXI (pp. 149–172). Barcelona: SERP, Universitat de Barcelona.

    Google Scholar 

  • Aura Tortosa, J. E., Tiffagom, M., Jordá Pardo, J. F., Duarte, E., Fernández de la Vega, J., Santamaría, D., et al. (2012). The Solutrean - Magdalenian Transition: A view from the southwest. Quaternary International, 272–273, 75–87.

    Article  Google Scholar 

  • Averbouh, A. (2003). Les petits éléments droits à double pointe. In J. Clottes & H. Delporte (Eds.), La Grotte de la Vache (Ariège). Fouilles Romain Robert. I.- Les occupations du Magdalénien (pp. 353–356). Paris: Éditions du CTHS.

    Google Scholar 

  • Averbouh, A., & Cleyet-Merle, J. J. (1995). Fiches hamençons. In H. Camps-Fabrer (Ed.), Fiches Typologiques de l’industrie osseuse préhistorique. Cahier VII. Éléments barbelés et apparentés (pp. 83–99). Treignes: CEDARC.

    Google Scholar 

  • Barandiarán, I. (1967). El Paleomesolítico del Pirineo Occidental. Zaragoza: Monografías Arqueológicas III.

    Google Scholar 

  • Barandiarán, I. (2002). La industria ósea: elaboraciones sobre hueso, asta y concha. In A. Cava & I. Barandiarán (Eds.), Cazadores-recolectores en el Pirineo navarro: sitio de Aizpea entre 8000 y 6000 años antes de ahora (pp. 179–212). Pamplona: Diputación Foral de Navarra.

    Google Scholar 

  • Barton, C. M., Villaverde, V., Zilhão, J., Aura, J. E., Garcia, O., & Badal, E. (2013). In glacial environments beyond glacial terrains: Human eco-dynamics in late Pleistocene Mediterranean Iberia. Quaternary International, 318, 53–68.

    Article  Google Scholar 

  • Bergadà, M., Villaverde, V., & Roman, D. (2013). Microstratigraphy of the Magdalenian at the Cendres Cave (Teulada-Moraira, Alacant, Spain): Formation and diagenesis processes. Quaternary International, 315, 56–75.

    Article  Google Scholar 

  • Bergman, C. A. (1987). Hafting and use of bone and antler points from Ksar Akil, Lebanon. In D. Stordeur (Ed.), Le main et l’outil. Manches et emmanchements préhistoriques, Actes du colloque de Lyon (1984) (pp. 117–126). Paris: Travaux de la Maison de l’Orient, n° 15, CNRS.

    Google Scholar 

  • Bernaldo de Quirós, F., & Neira, A. (2007–08). Una pieza excepcional del Mesolítico cantábrico: el anzuelo de la cueva de “El Espertín” (Cuenabres, Burón, León). Veleia, 24–25(1), 571–579.

    Google Scholar 

  • Bertrand, A. (1999). Les armatures de sagaies Magdaléniennes en matière dure animal dans les Pyrénées. British Archaeological Reports International Series 773. Oxford: Archaeopress.

    Google Scholar 

  • Bofinger, E., & Davidson, I. (1977). Radiocarbon age and depth: A statistical treatment of two sequences of dates from Spain. Journal of Archaeological Science, 4, 231–243.

    Article  Google Scholar 

  • Borao, M. (2012). Estudio tecnológico y tipológico de los útiles fabricados sobre materias duras animales en el Magdaleniense superior de la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Alicante). Sagvntvm (P.L.A.V.), 44, 17–37.

    Google Scholar 

  • Borao, M. (2013). The technological study of the manufacturing process of the bone and antler industry in the Upper Magdalenian of Cova de les Cendres (Alicante, Spain). In F. Lang (Ed.), The Sound of Bones. Proceedings of the 8th Meeting of the ICAZ Worked Bone Research Group in Salzburg 2011 (pp. 71–85). Salzburg: Schriften zur Archäologie und Archäometrie an der Paris Lodron-Universität Salzburg, Band 5. Archaeoplus.

    Google Scholar 

  • Breuil, H. (1912). Les subdivisions du Paléolithique supérieur et leur signification. Congrès International d’Anthropologie et d’Archéologie Préhistoriques. Genève: Compte Rendu de la XIVe session.

    Google Scholar 

  • Cacho, C., & de la Torre, I. (2005). Les harpons magdaléniens sur le versant méditerranéen espagnol. In V. Dujardin (Ed.), Industrie osseuse et parures du Solutréen au Magdalénien en Europe. Actes de la table ronde sur le Paléolithique supérieur récent (pp. 257–266). Paris: Société Préhistorique Française (Mémoire 39).

    Google Scholar 

  • Campana, D. V. (1989). Natufian and protoneolithic bone tools. The manufacture and use of bone implements in the Zagros and the Levant. British Archaeological Reports International Series 494. Oxford: Archaeopress.

    Google Scholar 

  • Camps-Fabrer, H. (1967). Industrie osseuse Épipaléolithique et Néolithique du Maghreb et du Sahara. Types 31–54. Algérie: Centre de Recherches Anthropologiques, Préhistoriques et Ethnographiques.

    Google Scholar 

  • Casabó, J. (2005). Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad valenciana. Museo Arqueológico de Alicante-Marq: Serie Mayor, 3.

    Google Scholar 

  • Casabó, J. (2012). Las industrias de la Cova dels Blaus (La Vall d’Uixó, Castelló). Aportación a la transición paleolítico-epipaleolítico en las comarcas septentrionales del País Valenciano. MARQ, Arqueología y Museos, 05, 19–51.

    Google Scholar 

  • Chauvière, F.-X., & Rigaud, A. (2005). Les “sagaies” a “base raccourcie” ou les avatars de la typologie: du technique au “non-fonctionnel” dans le Magdalénien à navettes de la Garenne (Saint-Marcel, Indre). In V. Dujardin (Ed.), Industrie osseuse et parures du Solutréen au Magdalénien en Europe. Table ronde sur le paléolithique supérieur récent. Angoulême (Charente), 2830 mars 2003 (pp. 233–242). Paris: Société Préhistorique Française (Mémoires, 34).

    Google Scholar 

  • Chauviére, F.-X. (2016). Osseous projectile points in the Magdalenian: ‘True’ points versus pointed waste-products. In M. C. Langley (Ed.), Osseous projectile weaponry: Towards an understanding of Pleistocene cultural variability (pp. 161–169). Dordrecht: Springer.

    Google Scholar 

  • Cortés Sánchez, M. (2008). El Pirulejo (Priego de Córdoba). Cazadores recolectores del Paleolítico superior en la sierra subbética. Córdoba: Antiquitas 20.

    Google Scholar 

  • Davidson, I. (1989). La economía del final del Paleolítico en la España oriental (p. 85). Valencia: Trabajos Varios del SIP.

    Google Scholar 

  • Ducasse, S., & Langlais, M. (2007). Entre Badegoulien et Magdalénien, nos coeurs balancent… Approche critique des industries lithiques du Sud de la France et du Nord-Est espagnol entre 19000 et 16500 BP. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 104, 771–785.

    Article  Google Scholar 

  • Ferrer Palma, J. E., Marqués Melero, I., Cortés Sánchez, M., Ramos Fernández, J., & Baldomero Navarro, A. (2006). Excavaciones en Cueva de Hoyo de la Mina (Málaga, Andalucía, España). Contrastación de una secuencia arqueológica clásica en el estudio del Tardiglaciar-Holoceno antiguo en el sur de la península Ibérica. In J. L. Sanchidrián Torti, A. M. Márquez Alcántara, & J. M. Fullola Pericot (Eds.), IV Simposio de Prehistoria Cueva de Nerja. La Cuenca Mediterránea durante el Paleolítico Superior 38000–10000 años. Reunión de la VIII Comisión del Paleolítico Superior UISSP (pp. 316–325). Málaga: Fundación Cueva de Nerja.

    Google Scholar 

  • Fortea Pérez, F. J. (1986). El Paleolítico superior y Epipaleolítico en Andalucía. Estado de la cuestión cincuenta años después. Actas del Congreso Homenaje a L. Siret (pp. 67–78). Sevilla: Junta de Andalucía.

    Google Scholar 

  • Fullola Pericot, J. M. (1979). Las industrias líticas del Paleolítico Superior Ibérico. Valencia: Trabajos Varios del SIP, 60, Servicio de Investigación Prehistórica.

    Google Scholar 

  • Garcia del Toro, J. (1985). La Cueva de los Mejillones: nueva estación del Magdaleniense mediterráneo español con industria ósea. Anales de Prehistoria y Arqueología, I, 13–22.

    Google Scholar 

  • Jordá Pardo, J. F., & Aura Tortosa, J. E. (2009). El límite Pleistoceno -Holoceno en el yacimiento arqueológico de la Cueva de Nerja (Málaga, España): Nuevas aportaciones cronoestratigráficas y paleoclimáticas. Geogaceta, 46, 95–98.

    Google Scholar 

  • Jordá Pardo, J. F., Maestro, A., Aura Tortosa, J. E., Álvarez-Fernández, E., Avezuela, B., Badal, E., et al. (2011). Evolución paleogeográfica, paleoclimática y paleoambiental de la costa meridional de la Península Ibérica durante el Pleistoceno superior. El caso de la Cueva de Nerja (Málaga, Andalucía, España). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 105, 137–147.

    Google Scholar 

  • Knecht, H. (1997). Projectile points of bone, antler and stone: Experimental explorations of manufacture and use. In H. Knecht (Ed.), Projectile technology (pp. 191–212). New York: Plenum press.

    Chapter  Google Scholar 

  • Langlais, M. (2010). Les sociétés Magdaléniennes de l’Isthme Pyrénéen. Paris: CTHS, collection Documents Préhistoriques, n° 26.

    Google Scholar 

  • Le Dosseur, G. (2003). Sens et contre sens: réflexions concernant l’orientation d’un geste technique observé sur des objets en matière osseuse du Levant. Préhistoire Anthropologie Méditerranéennes, 12, 115–127.

    Google Scholar 

  • López, P., & Cacho, C. (1979). La cueva del Higuerón (Málaga), Estudio de sus materiales. Trabajos de Prehistoria, 36, 11–81.

    Google Scholar 

  • Mangado, X., Tejero, J. M., Fullola, J. M., Petit, M. A., García-Argüelles, P., García, M., et al. (2010). Nuevos territorios, nuevos grafismos: una visión del Paleolítico superior en Catalunya a inicios del siglo XXI. In X. Mangado (Ed.), El Paleolítico superior peninsular. Novedades del siglo XXI (pp. 63–83). Barcelona: SERP, Universitat de Barcelona.

    Google Scholar 

  • Martínez Andreu, M. (1989). El Magdaleniense superior en la costa de Murcia. Murcia: Consejería de Cultura, Educación y Turismo.

    Google Scholar 

  • Martínez, R. (1996). Fauna del Pleistoceno superior en el País Valenciano: aspectos económicos, huellas de manipulación y valoración paleoambiental. Ph.D. Dissertation, Universitat de València.

    Google Scholar 

  • Morel, P. (1993). Impacts de projectiles sur le gibier: quelques éléments d’une approche expérimentale. In P. C. Anderson, S. Beyries, M. Otte, & H. Plisson (Eds.), Traces et fonction: les gestes retrouvés, Actes du Colloque international de Liège, 8-10 décembre 1990 (pp. 55–57). Liège: ERAUL.

    Google Scholar 

  • Odar, B. (2012). Archers at Potočka zijalka? Arheološki vestnik, 63, 433–456.

    Google Scholar 

  • Olària, C. (1999). Cova Matutano (Vilafamés, Castellón). Un modelo ocupacional del Magdaleniense superior-final en la vertiente mediterránea peninsular. Castelló: Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques.

    Google Scholar 

  • Pérez Ripoll, M., & Raga, J. A. (1998). Los mamíferos marinos en la vida y en el arte de la Prehistoria de la Cueva de Nerja. In J. L. Sanchidrián & M. D. Simón (Eds.), Las culturas del Pleistoceno superior en Andalucía (pp. 251–275). Nerja: Patronato de la Cueva de Nerja.

    Google Scholar 

  • Pericot, L. (1942). La Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Madrid: C.S.I.C. Instituto Diego Velázquez.

    Google Scholar 

  • Pétillon, J.-M. (2000). Les pointes à base fourchue magdaléniennes: Approche fonctionnelle. Préhistoire Anthropologie Méditerranéennes, 9, 29–55.

    Google Scholar 

  • Pétillon, J.-M. (2002). Typologie et utilisation: l’exemple des pointes à base fourchue magdaléniennes. In M. Patou-Mathis, P. Cattelain, & D. Ramseyer (Eds.), L’industrie osseuse pré- et protohistorique en Europe. Approches technologiques et fonctionnelles, Actes du colloque 1.6, XIVe Congrès de l’UISPP. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 101, 45–53.

    Google Scholar 

  • Pétillon, J.-M. (2005). Tir expérimental de pointes à base fourchue en bois de renne. In V. Dujardin (Ed.), Industrie osseuse et parures du Solutréen au Magdalénien en Europe, actes de la table ronde sur le Paléolithique supérieur récent, Angoulême (Charente) 2003 (pp. 243–256). Paris: Société Préhistorique Française (Mémoires, 39).

    Google Scholar 

  • Pétillon, J.-M. (2006). Des Magdaleniens en Armes. Technologie des armatures de projectile en bois de cervidé du Magdalénien supérieur de la Grotte d’Isturitz (Pyrénnés-Atlantiques). Treignes, Belgium: Artefacts 10, Editions du Cedarc.

    Google Scholar 

  • Pétillon, J.-M., & Averbouh, A. (2012). Le travail du bois de renne dans les couches badegouliennes. In J. Clottes, J.-P. Giraud, & P. Chalard (Eds.), Solutréen et Badegoulien au Cuzoul de Vers. Des chasseurs de rennes en Quercy. Liège: ERAUL.

    Google Scholar 

  • Plisson, H., & Geneste, J.-M. (1989). Analyse technologique des pointes à cran solutréennes du Placard (Charente), du Fourneau-du-Diable, du Pech-de-la-Boissière et de Combe-Saunière (Dordogne). Paléo, 1, 65–106.

    Article  Google Scholar 

  • Real, C. (2012). Aproximación metodológica y nuevos datos sobre los conjuntos arqueozoológicos del Magdaleniense superior de la Cova de les Cendres. Archivo de Prehistoria Levantina, XXIX, 99–120.

    Google Scholar 

  • Reid, C. H. (1910). British Museum handbook to the ethnographical collections. Oxford: Oxford University Press.

    Google Scholar 

  • Rigaud, A. (2006). Étude technologique des baguettes demi-rondes de Labastide (Hautes-Pyrénées). Archéologie des Pyrénées Occidentales et des Landes, 25, 229–246.

    Google Scholar 

  • Romàn, D., & Villaverde, V. (2011). Los arpones del Magdaleniense superior mediterráneo. Valoración tipológica y cronoestratigráfica a partir de nuevas piezas halladas en la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, País Valenciano). Zephyrus, LXVII-1, 27–34.

    Google Scholar 

  • Román, D., & Villaverde, V. (2012). The Magdalenian harpoons from the Iberian Mediterranean, base don pieces from Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Valencian región). Quaternary International, 272–273, 33–41.

    Article  Google Scholar 

  • Rueda Torres, J. M. (1987). La industria òssia del Paleolític Superior de Serinyà: Reclau Viver i Bora Gran d’En Carreres. Cypsela, VI, 229–236.

    Google Scholar 

  • Tejero, J. M. (2005). El treball de l’os a la Prehistòria. Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Lleida). Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.

    Google Scholar 

  • Tejero, J.-M., Avezuela, B., Maicas, R., & Cacho, C. (2013). Osseous material industry from the Magdalenian levels of La Peña de Estebanvela (Segovia). A preliminary technological study. In F. Lang (Ed.), The sound of bones. Proceedings of the 8th meeting of the ICAZ worked bone research group in Salzburg 2011 (pp. 237–249). Salzburg: Schriften zur Archäologie und Archäometrie an der Paris Lodron-Universität Salzburg, Band 5. Archaeoplus.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V. (1994). Arte paleolítico de la Cova del Parpalló. Estudio de la colección de las plaquetas y cantos grabados y pintados. Valencia: Museo de Prehistoria.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V. (2001). El Paleolítico superior: El tiempo de los cromañones. Periodización y características. In V. Villaverde (Ed.), De neandertales a cromañones. Los inicios del poblamiento humano en las tierras valencianas (pp. 177–218). Valencia: Universidad de València.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., & Martínez Valle, R. (1995). Características culturales y económicas del final del Paleolítico superior en el Mediterráneo español. In V. Villaverd (Ed.), Los últimos cazadores. Transformaciones culturales y económicas durante el Tardiglaciar y el inicio del Holoceno en el ámbito mediterráneo (pp. 79–117). Alicante: Colección Patrimonio, 22.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., Martínez, R., Badal, E., Guillem, P., García, R., & Menargues, J. (1999). El Paleolítico superior de la Cova de les Cendres (Teulada, Moraira). Datos proporcionados por el sondeo efectuado en los cuadros A/B 17. Archivo de Prehistoria Levantina, XXIII, 6–65.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., Aura Tortosa, J. E., & Barton, C. M. (1998). The Upper Paleolithic in Mediterranean Spain: A review of current evidence. Journal of World Prehistory, 12(2), 121–198.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., & Román, D. (2006). Los arpones del Magdaleniense superior de la Cova de les Cendres y su valoración en el context del Magdaleniense mediterráneo. Munibe, 57(2), 2017–2225.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., Roman, D., Martínez, R., Badal, E., Bergadà, M. M., Guillem, P. M., et al. (2010). El Paleolítico superior en el País Valenciano. Novedades y perspectivas. In X. Mangado (Ed.), El Paleolítico superior peninsular. Novedades del siglo XXI (pp. 85–113). Barcelona: SERP, vol. XXI, Universitat de Barcelona.

    Google Scholar 

  • Villaverde, V., Roman, D., Pérez Ripoll, M., Bergadà, M. M., & Real, C. (2012). The end of the Upper Magdalenian in the Mediterranean Basin of the Iberian Peninsula. Quaternary International, 272–273, 33–41.

    Google Scholar 

Download references

Acknowledgments

This research was supported by the Ministry of Science and Innovation (Spain) projects HAR2014-52761-R, HAR2013-46861-R and HAR2011-24878, and by the Direcció General dUniversitat, Estudis Superiors i Ciencia (Genralitat Valenciana) project PROMETEOII/2013/016. We are grateful to Dr. Helena Bonet for her help with the study of Parpalló materials in the Museo de Prehistoria de Valencia. We express our gratitude to Michelle Langley for her invitation to participate in this book and her editing labor.

Author information

Authors and Affiliations

Authors

Corresponding author

Correspondence to Valentín Villaverde .

Editor information

Editors and Affiliations

Rights and permissions

Reprints and permissions

Copyright information

© 2016 Springer Science+Business Media Dordrecht

About this chapter

Cite this chapter

Villaverde, V., Aura Tortosa, J.E., Borao, M., Roman, D. (2016). Upper Paleolithic Bone and Antler Projectiles in the Spanish Mediterranean Region: The Magdalenian Period. In: Langley, M. (eds) Osseous Projectile Weaponry. Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology. Springer, Dordrecht. https://doi.org/10.1007/978-94-024-0899-7_8

Download citation

Publish with us

Policies and ethics