Abstract
In 1840, the physiognomy of the Catalan economy had changed significantly if we compare it with what it was like one and a half centuries earlier, at the end of the seventeenth century. Three main changes occurred over this period. Firstly, part of the population, which is difficult to specify in quantitative terms, but which was undoubtedly by no means negligible, had gone from producing for self-consumption or to supply local and regional markets, to producing to sell in increasingly remote markets.
Francesc Valls-Junyent died in 2017.
This article has been published thanks to the support of the HAR2015-64769-P and PGC2018-093896-B-I00 research projects, funded respectively by the Spanish Ministry of the Economy (MINECO) and the Ministry of Science and Innovation (MCIN/AEI/10.13039/501100011033). Both projects also received the financial support of the European Regional Development Fund (ERDF, A way of making Europe). The authors stress their gratitude to Professor Llorenç Ferrer Alós for making available the copious demographic information that he collected over recent years, and to the Generalitat de Catalunya, the Fundació Bancària “la Caixa” and the Centre d’Estudis Jordi Nadal (Universitat de Barcelona) for further support. They are also in debt with the journal Recerques, where a previous Catalan version of this work was published for the first time and with Doctor Andreu Ginés for help in editing the English text. The editor thanks very much Lourdes Ribas, Marta Valls and Laura Valls to permit the publication of the English version. Very unfortunately, Francesc Valls died in 2017 without being able to see published the present work.
This is a preview of subscription content, log in via an institution to check access.
Access this chapter
Tax calculation will be finalised at checkout
Purchases are for personal use only
Similar content being viewed by others
References
Albareda, J. (1988). Els dirigents de la revolta pagesa de 1687–1689: De barretines a botiflers. Recerques, 20, 151–170.
Albareda, J. (1991). Catalunya a finals del segle XVII: la continuïtat de la revolta. In E. Serra (Ed.), La revolució catalana de 1640 (pp. 291–317). Crítica.
Albareda, J. (1993). Els Catalans i Felip V. Editorial Vicens Vives.
Albareda, J. (1995). L’impacte de la guerra dels Nou Anys a Catalunya. L’ocupació francesa de 1697. Afers, 20, 29–46.
Albareda, J. (2010). La guerra de Sucesión de España (1700–1714). Crítica.
Allen, R. (2009). The British Industrial Revolution in Global Perspective. Cambridge University Press.
Andreu, J. (1995). El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles XVIII i XIX: les bases demogràfiques, agràries i comercials de l’expansió setcentista (Doctoral Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona
Anguera, P. (1995). Déu, Rei i Fam. El primer carlisme a Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Ardit, M. (1977). Revolución liberal y revuelta campesina. Ariel.
Arnabat, R. (1991). Els aixecaments reialistes i el Trienni Liberal (1820–1823). El cas del Penedès i l’Anoia. Rafael Dalmau Editor.
Arnabat, R. (2001). La revolució de 1820 i el Trieni Liberal a Catalunya. Eumo.
Arranz, M., & Grau, R. (1991). L’economia urbana de Barcelona i la Guerra de Successió. Recerques, 24, 115–142.
Benaul, J. M. (1991). La indústria textil llanera a Catalunya, 1750–1870. El procés d’industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa (Doctoral Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona.
Benaul, J. M. (1993). Guerra i canvi econòmic. L’impacte de la guerra del Francès en la indústria tèxtil llanera de Sabadell i Terrassa, 1808–1814. Fundació Bosch i Cardellach.
Benavente, J. (1980). La minva de la fecunditat a Catalunya. In J. Nadal, J. Maluquer de Motes, C. Sudrià, & F. Cabana (Eds.), Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, s. XIX, Població i agricultura (pp. 79–119). Enciclopèdia Catalana.
Benito, P. (2013). De Labrousse a Sen. Modelos de causalidad y paradigmas interpretativos de las crisis alimentarias preindustriales. In P. Benito Monclús (Ed.), Crisis alimentarias en la Edad Media. Modelos, explicaciones y representaciones (pp. 15–32). Ed. Milenio.
Bhaduri, A. (1983). The Economic Structure of Backward Agriculture. Academic Press.
Bosch, A. (2003). Memòria de las cosas notables de la vila de Sabadell comensat en desembre de 1787 (edition prepared by J. Alsina & M. Forrellad). Editorial Mediterrània.
Boserup, E. (1965). The Conditions of Agricultural Growth: The Economics of Agrarian Change under Population Pressure. Allen & Unwin.
Camps Clemente, M., & Camps Surroca, M. (1983). Aspectes sanitaris de l’arxiu de Sant Joan en Lleida: segle XVII (Doctoral Thesis). Universitat de Barcelona.
Canal, J. (2015). Historia mínima de Cataluña. Turner.
Caralt, S. (1986). Evolució demogràfica del Vendrell: segles XVI-XIX (Doctoral Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona.
Carbonell, M. (1997). Sobreviure a Barcelona. Dones, pobresa i assistència al segle XVIII. Eumo.
Casas, J. (2015). La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles XIII-XIX). Pagès Editors.
Castells, I. (1970). Els rebomboris del pa de 1789 a Barcelona. Recerques, 1, 51–81.
Català Roca, P. (1987). La plaga de la llagosta a Catalunya (1686–1688). Rafael Dalmau.
Catalan, J., & Sánchez, A. (2013). Cinco cisnes negros. Grandes depresiones en la industrialización moderna y contemporánea, 1500–2012. In F. Comín, & M. Hernández, (Eds.), Crisis económicas en España. 1300–2012. Lecciones de la historia (pp. 83–112). Alianza Editorial.
Colomé, J., & Soler, R. (Eds.) (1997). Els mons d’Isidre Mata del Racó. Notes d’un propietari pagès al Penedès de la fi de l’Antic Règim. Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.
Colomé, J., & Valls-Junyent, F. (1994). La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a una reflexió. Recerques, 30, 47–68 Ed. 62.
Colomé, J., Cucurella, M., & Valls-Junyent, F. (2010). Poblament i despoblament a la Catalunya vitícola (1760–1910). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 21, 137–155.
Colomé, J., Planas, J., Garcia, R., & Valls-Junyent, F. (2013). Les cicles de l’économie viticole en Catalogne. L’évolution du prix du vin entre 1680 et 1935. Annales du Midi. Revue de la France Méridionale, 281, 29–55.
Comas, J. (1986). Demografia i Societat Rural a Vila-Rodona durant l’Antic Règim (segles XVI-XVIII) (Bachelor’s Thesis). Universitat de Barcelona.
Congost, R. (1990). Els propietaris i els altres. Eumo.
Congost, R. (1997). De pagesos a hisendats. Reflexions sobre l’anàlisi de grups socials dominants. La regió de Girona (1780–1840). Recerques, 35, 51–72.
Congost, R. (2000). Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX). Universitat de Girona-Biblioteca d’Història Rural.
Dantí, J. (1979). La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687–1689). Estudis d’Història Agrària, 3, 79–100.
Dantí, J. (1990). Aixecaments populars als Països Catalans (1687–1693). Curial.
Dantí, J. (2012). Catalunya entre el redreç i la revolta: Afebliment i diferenciciació social. Manuscrits, 30, 55–76.
Delgado, J. M. (1981). Catalunya y el sistema de libre comercio (1778–1818) (Doctoral Thesis). Universitat de Barcelona.
Delgado, J. M. (1982). El impacto de las crisis coloniales en la economía catalana (1787–1807). In J. Fontana (Ed.), La economía española al final del Antiguo Régimen. III. Comercio y colonias (pp. 102–118). Alianza Editorial.
Delgado, J. M. (1987). Presión fiscal y asignación de recursos en la monarquía borbónica. Manuscrits, 4–5, 25–40.
Delgado, J. M. (1993). “El algodón engaña”. Algunas reflexiones en torno al papel de la demanda americana en el desarrollo de la indianería catalana. Manuscrits, 11, 61–83.
Delgado, J. M. (2014). L’economia del set-cents: Desfeta, represa i crisi. In J. Albareda (Ed.), Catalunya, nació d’Europa 1714–2014, I (pp. 152–153). Enciclopèdia Catalana.
Delgado, J. M. (2015). Después de Utrecht. El impacto de la nueva fiscalidad borbónica sobre la economía y la Sociedad catalanes del siglo XVIII. In J. Albareda & A. Alcoberro, (Eds.). Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels Catalans (pp. 373–384). Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Museu d’Història de Catalunya.
Duran, M. (1985). L’evolució de l’ingrés senyorial a Catalunya (1500–1799). Recerques, 17, 7–42.
Duran, M. (2012). Llibre de la confraria y ofici de parayres de la vila de Igualada. Fundació Noguera.
Espino, A. (1999). Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679–1697. Universitat Autònoma de Barcelona.
Fabregat Galcerà, E. (2002). L’evolució demogràfica del Baix Ebre i Montsià (1701–1900) (Doctoral Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona.
Feliu de la Penya, N., & Piles, M. (1983). Fénix de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Original edition: (1683). Imp. de Rafael Figueró.
Feliu Villaró, F. (2010). Anàlisi de la mortalitat segons els arxius parroquials del Vendrell del segle XIX (1801–1900) (Doctoral Thesis). Universitat Rovira i Virgili.
Feliu, G. (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna. Banco de España.
Ferrer, L. (1981). L’Avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688. Recerques, 11, 125–135.
Ferrer, L. (2007). Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII a partir dels registres parroquials. Estudis d’Història Agrària, 20, 17–68.
Fontana, J. (1955). Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo del siglo XVII. Estudios de Historia Moderna, 5, 198–219.
Fontana, J. (1971). La quiebra de la monarquía absoluta (1814–1820). La crisis del Antiguo Régimen en España. Ariel.
Fontana, J. (1978). La crisis agraria de comienzos del siglo XIX y sus repercusiones en España. Hacienda Pública Española, 55, 177–190.
Fontana, J. (1998). La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787–1868). Ed. 62.
Fontana, J. (2003). La revolució liberal a Catalunya. Pagès Editors-Eumo.
Fontana, J. (2014). La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Eumo.
Fradera, J. M. (1984). El comercio de cereales y la prohibición de 1820 (el caso del mercado catalán). Agricultura y Sociedad, 30, 137–168.
Fradera, J. M. (1987). Industria i mercat: Les bases comercials de la industria catalana moderna (1814–1845). Crítica.
Fradera, J. M. (1997). La febre groga del 1821 a Barcelona. In B. de Riquer (Ed.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, VI. Enciclopèdia Catalana.
Garrabou, R. (1970). Sobre la formació del mercat català en el segle xviii. Una primera aproximació a base dels preus dels grans a Tarrega (1732–1811). Recerques, 1, 83–121.
Garrabou, R., Tello, E., & Roca, A. (1999). Preus del blat i salaris agrícoles a Catalunya (1720–1936). In A. Carreras, P. Pascual, D. Reher, & C. Sudrià (Eds.), Jordi Nadal: La industrialització i el desenvolupament economic d’Espanya, I (pp. 422–460). Universitat de Barcelona.
Gelabertó, J. C. (1991). Revolució liberal i guerra civil a la Marina de la Selva. Caixa d’Estalvis Laietana.
Grau, R., & López, M. (1974). Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l’estudi de les fabriques d’indianes. Recerques, 4, 19–57.
Güell, M. (2013). La guerra del Francès al Camp de Tarragona (1808–1814). El patiment de la societat civil. In R. Arnabat Mata (Ed.), La guerra del Francès 200 anys després (pp. 27–41). URV.
Gutiérrez, M. (1987). El trienni constitucional a la comarca de l’Anoia (1820–1823). Miscellanea Aqualatensia, 4, 153–180.
Hernández, F. J. (1999). La abolición de los señoríos en España, 1811–1837. Ed. Biblioteca Nueva.
Jordà, R. (1975). La Guerra Gran vista des d’Olot (1793–1795). Rafael Dalmau Editor.
Juliano, D. (1985). Evolució demogràfica a Barberà de la Conca. Aplec De Treballs, 7, 47–114.
Kamen, H. (1979). Una insurrecció oblidada del segle XVII: l’alçament dels camperols catalans de l’any 1688. Recerques, 9, 11–28.
Labrousse, E. (1944). La crise de l’économie française à la fin de l’ancien régime et au début de la Révolution. Presses Universitaires de France.
Lobato, I. (1994). Activitat econòmica i actitud política de la burgesia mercantil barcelonina al final del segle XVII. La Família Dalmases. L’avenç, 184, 20–23.
Lobato, I. (1995). Compañías y negocios en la Cataluña preindustrial. Secretariado de Publicaciones.
Malthus, T. R. (1798). An Essay on the Principle of Population. J. Johnson.
Martinez, J., & Prat, M. (2016). Wages, Prices, and Technology in Early Catalan Industrialization. Economic History Review, 69(2), 548–574.
Mercader, J. (1950). ¿La Junta igualadina de 1808–1809, gobierno faccioso? Miscellanea Aqualatensia, 1, 87–100.
Mercader, J. (1955). Una visión pesimista de la economía catalana después de la guerra de Sucesión. Estudios de Historia Moderna, 5, 411–419.
Mercader, J. (1968). Felip V i Catalunya. Edicions 62.
Moreno, B. (1995). La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii. El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Fundació Noguera.
Moreu-Rey, R. (1967). Revolució a Barcelona el 1789. Institut d’Estudis Catalans.
Mundet, J. M. (1990). La primera guerra carlina a Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Muñoz, F. (1990). Creixement demogràfic. Mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX) (Doctoral Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona.
Nadal, J. (1991). Sobre l’entitat de la indianeria barcelonina del set-cents. Nota suggerida per la lectura d’un article d’Alexandre Sánchez. Recerques, 24, 181–185.
Nadal, J., & Giralt, E. (1960). La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration française et les autres facteurs de son développement. SEVPEN.
Nogués, P. (2015). Análisis de la deflación española de la primera mitad del siglo XIX: Una comparación internacional. Revista de Historia Económica, 23(2), 371–405.
Ollé, J. M. (1993). Les bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina (1835–1837). Edicions el Mèdol.
Pascual, P. (1980). Carlisme i societat rural, la Guerra dels Set Anys a la Conca d’Òdena. Recerques, 10, 51–91.
Pascual, P. (1990). Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació i desestructuració d’un sistema economic. Crítica.
Pascual, P., & Sudrià, C. (1992). Quiebra colonial y ajuste monetario en España. Estudis d’Història Econòmica, 2, 125–141.
Pascual, P., & Sudrià, C. (2013). Els catalans i l’economia. In J. Albareda, Catalunya, nació d’Europa. 1714–2014. II (pp. 29–93). Enciclopèdia Catalana.
Pifarré, F. (1998). Aspectes sanitaris de l’arxiu parroquial de Sant Joan de Lleida, segles XVIII i XIX (Doctoral Thesis). Universitat de Lleida.
Planas, M. (1985). La Població de l’Alt Empordà al règim demogràfic antic (Bachelor’s Thesis). Universitat Autònoma de Barcelona.
Planes, R. (1986). Una crisis de mortalidad en el XVIII: Incidencia de las «fiebres pútridas» de 1783 en Solsona. Cardener, 3, 111–122.
Puigjaner, F. (1881). Historia de la villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Imp. de Fco. Pellisser.
Puigvert, J. M. (1985). Misèries de l’any 1764: Narració d’una crisi alimentària d’Antic Règim per un clergue de la comarca de la Selva. Manuscrits, 1, 63–78.
Renom, M. (2012). La carestía de 1789 a Catalunya. Disfuncions mercantils, protestes veïnals i acció governamental. In G. Dorel-Ferré (Ed.), Comme une étoffe déchirée. Les Catalognes avant et après le traité des Pyrénées (pp. 65–80). Editions Trabucaire.
Ros, C. (2004). Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya: segles XVII-XIX. El cas de Mataró (Doctoral Thesis). Universitat Pompeu Fabra.
Roura, L. (1993). Guerra Gran a la ratlla de França. Curial.
Rovira, S. J. (1987). La Guerra del francès a Altafulla: 175è aniversari de la batalla d’Altafulla. Centre d’Estudis d’Altafulla.
Sánchez, A. (1989a). L’estructura comercial d’una fàbrica d’indianes barcelonina: Joan Rull i Cia (1790–1821). Recerques, 22, 9–24.
Sánchez, A. (1989b). La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736–1839. Estudios de Historia Social, 48–49, 65–114.
Sánchez, A. (1992). La indianería catalana: ¿Mito o realidad? Revista de Historia Industrial, 1, 213–232.
Sánchez, A. (2000). Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797–1839. Revista de Historia Económica, 3, 485–524.
Sánchez, A. (2010). Guerra e industria. Consecuencias de la guerra de la independencia en la industria manufacturera Española. In E. de la Parra (Ed.), La guerra de Napoleón en España. Reacciones, imágenes, consecuencias (pp. 401–407). Publicacions de la Universitat d’Alacant-Casa de Velázquez.
Sánchez, A. (Ed.). (2011). Barcelona. Quaderns d’Història, 17. La indústria de les indianes a Barcelona, 1730–1850. Arxiu Històric.
Sánchez, A., & Valls-Junyent, F. (2015a). El mercado del algodón en Barcelona durante la crisis del Antiguo Régimen, 1790–1840. Revista de Historia Industrial, 58, 59–90.
Sánchez, A., & Valls-Junyent, F. (2015b). L’altre pa de la indústria. La procedència del cotó descarregat al port de Barcelona, 1790–1840. Barcelona. Quaderns d’Història, 22, 87–110.
Santesmases, J. (1984). El segle XIX a Vila-Rodona. Institut d’Estudis Vallencs.
Santirso, M. (2011). Revolució liberal i guerra civil a Catalunya. Pagès Editors.
Sardà, J. (1948). La política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX. CSIC.
Sarret, J. (1922). Manresa en la Guerra de la Independencia. 1808–1814. Imp. San José.
Sauch, G. (2004). Guerrillers i bàndols civils entre l’Ebre i el Maestrat: La formació d’un país carlista (1808–1844). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Schumpeter, J. A. (1939). Business Cycles: A Theoretical, Historical, and Statistical Analysis of the Capitalist Process (2 vols.). McGraw Hill.
Serra, E. (1986). Per una cronología i interpretació de la crisi del segle XVII. In E. Serra, R. Garrabou, N. Sales, P. Ruiz, E. Vicedo, E. Tello, L. Ferrer, et al. Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (pp. 214–246). Crítica.
Serra, E. (1988). Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Crítica.
Serra, E. (2013). La crisi del segle XVII a Catalunya. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 24, 297–315.
Simón, A. (1993). Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Curial.
Simón, A. (1995). Barcelona i Catalunya durant la crisi de subsistències de 1763–1764. Barcelona. Quaderns D’història, 1, 95–106.
Térmens, J., & Valls-Junyent, F. (1987). La guerra del francés en un poble de la comarca de l’Anoia. “Notas” del Dr. Pere Solanllonch, rector de Pierola. Miscel·lània Aqualatensia, 4, 111–152.
Thomson, J. (1994). Els orígens de la industrialització a Catalunya. El cotó a Barcelona 1728–1832. Ed. 62.
Torras Elias, J. (1976a). Aguardiente y crisis rural (Sobre la coyuntura vitícola, 1793–1832). Investigaciones Económicas, 1, 45–67.
Torras Elias, J. (1976b). Liberalismo y rebeldía campesina, 1820–1823. Ariel.
Torras Elias, J. (1996). Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, segles XV–XVIII. Estudis d’Història Econòmica, 14, 23–33.
Torras Ribé, J. M. (1974). Trajectòria d’un procés d’industrialització frustrate. Miscellanea Aqualatensia, 2, 169–170.
Torras Ribé, J. M. (1978). El senyoriu d’Orpí. Impacte de la primera llei abolicionista (1811) sobre les relacions entre senyors i vassals. Estudios Històricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 6, 327–347.
Torras Ribé, J. M. (1999). La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697–1714). Rafael Dalmau Editor.
Torras Ribé, J. M. (2005). Felip V contra Catalunya. Rafael Dalmau Editor.
Torrents, A. (1995). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: San Pere de Riudebitlles, 1608–1935 (Doctoral Thesis). Barcelona: Universitat de Barcelona.
Tortella, G. (2014). La renovación económica y social de los Borbones: la política económica de España en el siglo XVIII. In M. Morales Moya (Ed.), 1714. Cataluña en la España del siglo XVIII (pp. 263–291). Cátedra.
Vallejo, R. (2013). Las catastróficas secuelas de las guerras en los siglos XIX y XX. In F. Comín & M. Hernández (Eds.), Crisis económicas en España. 1300–2012. Lecciones de la historia (pp. 253–277). Alianza Editorial.
Valls-Junyent, F. (1997). Contractació a rabassa morta i conjuntura vitícola a Catalunya. 1720–1850. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 15, 299–334.
Valls-Junyent, F. (2003). La Catalunya atlàntica. Eumo.
Vicedo, E. (2008). Mercado y precios. El Almudí de Lérida, 1700–1833. Historia Agraria, 45, 41–79.
Vilar, P. (1964). Crecimiento y desarrollo. Economia e historia reflexiones sobre el caso espanyol. Ariel.
Vilar, P. (1964–1968). Catalunya dins l’Espanya moderna. Ed. 62.
Vinaixa, J. R. (1998). La postguerra del Francès i la revolta reialista de 1822 a l’Ebre. Columna.
Voltes, P. (1961). Repercusiones económicas de la intervención española en la guerra de Independencia de los Estados Unidos. Hispania, 81, 49–150.
Author information
Authors and Affiliations
Corresponding author
Editor information
Editors and Affiliations
Rights and permissions
Copyright information
© 2023 The Author(s), under exclusive license to Springer Nature Switzerland AG
About this chapter
Cite this chapter
Sánchez, À., Valls-Junyent, F. (2023). Crises in Catalonia at a Time of Growth and Transition, 1680–1840. In: Catalan Vidal, J. (eds) Crises and Transformation in the Mediterranean World. Palgrave Studies in Economic History. Palgrave Macmillan, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-24502-2_5
Download citation
DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-031-24502-2_5
Published:
Publisher Name: Palgrave Macmillan, Cham
Print ISBN: 978-3-031-24501-5
Online ISBN: 978-3-031-24502-2
eBook Packages: Economics and FinanceEconomics and Finance (R0)